“La virologia és encara massa masculina”
Nerea Irigoyen Vergara, encara que té cognoms bascos, ha nascut a Saragossa i porta deu anys al Regne Unit, concretament en la Universitat de Cambridge. Zika lidera un laboratori dedicat a la recerca del virus, però ara, com molts altres investigadors, està atent al virus SARS-Co-V-2, responsable del covid-19.
Parla de passió pel seu treball i, malgrat retrocedir en el temps, confessa que sempre li ha agradat la biologia i els experiments. “Els meus pares ens animaven molt a jugar i a experimentar. Per exemple, sembràvem mongetes i llavors en el cotó i dibuixàvem com creixien i jugàvem a estudiar minerals o el cel”.
A més, ha recordat que en la dècada dels 80 el VIH i la SIDA tenien una gran influència, la qual cosa ha portat en part a investigar els virus. “M'agradaria saber, dels quals ara són nens, quants acaben estudiant virologia a causa de la pandèmia”.
Malgrat tot, va començar a estudiar farmàcia i es va mostrar molt satisfet, ja que és molt ampli: botànica, anatomia, bioquímica, fisiopatologia, microbiologia, biotecnologia... Posteriorment es va traslladar a Madrid, al Centre Espanyol de Biotecnologia, per a realitzar la seva tesi. Aquí va entrar de ple en la recerca dels virus, primer en l'estructura dels virus i després en la virologia molecular.
En finalitzar la tesi es va traslladar a Anglaterra, on porta gairebé 10 anys: “Són molts anys i he començat a pensar a tornar o anar a un altre lloc, perquè a més no sé què passarà amb Brexit”, diu Irigoyen.
Diversitat amb premis
No ha negat, no obstant això, que ha trobat molts aspectes positius com les facilitats per al finançament i l'entorn: “Des de la Unió Europea, rep molt més que altres llocs per a la recerca. I la massa crítica, que també és evident. En poques zones hi haurà tanta densitat d'investigadors com en: A Oxford, Cambridge… És com un macrotaller. A vegades pot ser excessiu, perquè tots els que t'envolten són doctors o investigadors d'alt nivell, i necessàriament parlen del seu treball, fins i tot quan estan fora del laboratori”.
Amb el Brexit, no obstant això, creu que el finançament baixarà molt i creu que també hi haurà canvis entre els investigadors, molts d'ells estrangers. En aquest sentit, ha reconegut que l'ambient continua sent molt jerarquitzat i excessivament masculí: “He estat la primera dona a liderar un laboratori i a més sóc d'Europa de l'Helgo. És una mica estrany estar entre homes blancs i d'alt nivell, però crec que és important arribar perquè els que vindran tinguin un model”.
No obstant això, Irigoyen ha destacat que la situació va canviant a poc a poc. De fet, van crear diversos premis per a fomentar la diversitat, l'Athena SWAN (Scientific Women’s Academic Network), sabent que a les organitzacions els agrada competir i rebre premis. Els guardons d'or, plata i bronze es reparteixen en funció de les mesures que adoptin per a reduir la discriminació de gènere, per exemple, un laboratori de recerca mèdica no pot rebre subvenció pública si no té almenys un premi de plata.
Després de tants anys a Gran Bretanya, té ganes de moure's cap al sud, per exemple a Espanya. “No obstant això, l'Institut Pasteur de París també m'atreu molt perquè està especialitzat en malalties tropicals”, ha afirmat.
A pesar que ara tots els esforços s'estan enfocant a investigar el virus SARS-CoV-2, ell desitjaria seguir amb la brutícia: “El SARS-CoV 2 és molt important, com no podia ser d'una altra manera, perquè és el motor de la pandèmia que estem vivint, però des del punt de vista científic és un coronavirus que ja he estudiat els coronaviruses. Em resulta molt més excitant el virus de la brutícia, tant per les seves característiques pròpies com pel seu impacte social. En definitiva, afecta a la part més vulnerable de la població: les dones, les que viuen en llocs empobrits… En l'epidèmia brasilera de 2016, la principal causa de mort de les dones van ser els avortaments il·legals. M'agradaria fer alguna cosa per ells”.
Nerea Irigoyen Vergara va néixer a Saragossa en 1981. Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Navarra i doctor en Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid, especialitat de Virologia. Va realitzar la seva tesi en el Centre Espanyol de Biotecnologia (CNB-CSIC) i el seu postgrau en la Universitat de Cambridge. Des de setembre de 2018 dirigeix el seu equip de recerca en el Departament de Virologia de Cambridge.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
