Vies d'espera
En aquest número venim de la mà del càncer. No podem negar que quan diagnostiquen càncer als sers estimats ens contreu el cor –seria inútil ocultar-lo–, però la visió dels científics està canviant molt en aquests anys i la revista vol ser testimoni d'això. La investigadora Arkaitz Carracedo ens ha dit clarament: el càncer no és una malaltia que ens arriba de fora. El càncer és part de la vida, inseparable i que estarà amb nosaltres per sempre. Les mutacions són les responsables de crear la diversitat de la vida en tota la seva bellesa i les mutacions són les responsables del desenvolupament del càncer. Dues cares d'una mateixa moneda, una dolça i una altra amarga. Però a aquesta amargor se li està donant voltes. Arkaitz Carracedo ens ha ensenyat com, ple d'expectatives.
I malgrat l'esperança, parlem d'oxitocina. L'anomenada hormona de l'amor s'està convertint en una hormona de l'esperança. En els últims deu anys s'ha treballat intensament en la clarificació de les seves funcions cerebrals, i les recerques han revelat el seu paper no sols en el sexe i la reproducció, sinó també en el comportament social. D'aquesta manera, podria servir per a tractar a persones amb dificultats en el seu comportament social. Un ús que es vol donar ens ha semblat especialment interessant: ajudar als que tenen autisme.
I finalment, amb imatges, per a molts hem portat el que més ens agrada de les missions espacials. Durant 20 anys ha vist llamps de Saturn, tempestes gegants i corrents exòtics. Descobreix noves llunes i ens compta mil curiositats sobre els anells de Saturn. La sonda Cassini és la protagonista d'enguany i després de la seva dilatada trajectòria, el combustible ha finalitzat. Desapareix el 15 de setembre. Però com qui es considera gran, no ho farà de qualsevol manera. Se submergeix en el cel de Saturn, mentre ens compta tots els detalls de l'interior de Saturn. Se silenciarà en calcinar.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
