Nous museus per a nous reptes socials
Estem immersos en l'era tecnològica d'allò més petit, del robòtic, del biotecnològic, del digital, de l'electrònic. Avui dia es construeix a escala nano, es dissenyen medicines a mesura, es fabriquen equips electrònics diminuts amb capacitat que no imaginem, es funcionalizan els aliments...; les tecnologies més capdavanteres també formen part del nostre dia a dia i han canviat la nostra visió de vida: qualitat, durada, etapes de la vida, impacte, possibilitats de relació, oci, sensacions i emocions, quantitat d'informació, accessibilitat, capacitat d'acció....
En la majoria dels països del nostre entorn, la recerca, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) s'han considerat com a motors de l'economia i s'ha apostat per ells.
D'altra banda, és innegable que cada vegada estem més conscienciats que els problemes mediambientals requereixen respostes immediates, la taxa d'explotació del planeta és tan elevada. Les diferències són cada vegada majors en el planeta. A hores d'ara, les respostes no poden ser només locals, sinó que necessitem prendre consciència de la dimensió del planeta, de la globalitat.
El desenvolupament de la ciència i la tecnologia ofereix esperança, però ja no tot s'accepta a cegues. Sabem mesurar el risc i hem d'aprofitar les oportunitats, però hem d'aportar i exigir dades per a prendre les decisions que considerem més adequades. Tenim noves oportunitats, però també nous reptes. Reptes als quals s'enfronten els museus de ciència i tecnologia. Serem o no serem coneixement.
Noves exigències d'ampliació de la I+D+i
De la mà d'Oppenheimer va arribar la major revolució en el canvi de model dels museus de ciència, en 1969, amb el primer centre de l'era Hands on: Exploratorium de San Francisco. En aquell centre, interactuant amb ells, el visitant era conscient dels conceptes científics a través de mòduls fàcils, atractius i espectaculars per al seu ús, experimentació i curiositat. Aquest model es va estendre ràpidament a tothom, a vegades amb èxit, unes altres no. I la seva evolució ha donat lloc als models Minds on i Hearts on. Aquests últims busquen generar preguntes i emocionar perquè els visitants puguin crear curiositat i saber més.
La ciència que s'ensenyava en l'era dels Oppenheimer es va descobrir 50 anys abans. Avui dia, en l'era d'una tecnologia que canvia constantment, més interessant que veure les últimes innovacions (que queden necessàriament obsoletes per a arribar a l'aparador) és abordar les tendències futures; veure quins són els usos dels nous avanços i quins poden ser; les seves conseqüències. A més, es vol conèixer als protagonistes. Sàpiga que molt prop de les nostres llars, en els nostres centres de recerca, les persones amb nom i cognom estan realitzant aportacions locals que incideixen a nivell global.
Nova estratègia museològica, més realitat
En l'actualitat, una de les principals preocupacions de molts museus de ciència és saber com mostrar la I+D+i que es realitza en l'entorn. Aquesta tendència és l'eix central de moltes de les innovacions que han realitzat els museus de Ciències Naturals. Els magatzems de col·leccions, laboratoris, grups de recerca han estat exposats, però no sols a través de visites guiades, sinó que s'han convertit en part de l'exposició del museu, realitzen la recerca directament. Amb aquest objectiu s'està treballant en els últims anys i hem començat a veure alguns resultats. El Museu Natural History de Londres ha inaugurat un nou vessant dedicat a l'exposició de recerques, el Centre Darwin; i la Califòrnia Academy of Science de San Francisco té un nou edifici amb espais dedicats a la recerca i amb investigadors que treballen en ell. La recerca, el desenvolupament i la innovació no es realitzen solos o de manera remota i inconscient, necessiten persones, pressupostos i projectes.
La nostra estratègia: Model BTEK
Per a complir amb aquests requisits neix BTEK, el primer centre d'interpretació de la tecnologia que s'ha construït a Euskal Herria. Els estudiants de segon cicle de l'ESO seran els principals visitants del centre, per la qual cosa els objectius de BTEK seran fomentar la cultura de la tecnologia i la innovació entre els joves, així com despertar vocacions, curiositats i esperit crític. D'aquesta manera, aquest centre servirà de pont entre la societat i el Parc Tecnològic de Bizkaia --entre la societat i les seves empreses i centres de recerca- i estarà estretament relacionat amb la ciència i la tecnologia que es desenvolupa al Parc Tecnològic de Bizkaia. BTEK estarà en realitat i amb la realitat.
En BTEK s'ha apostat des del principi per crear un projecte propi i innovador. El projecte desenvolupat per la Fundació Elhuyar comptarà amb una excel·lent escenografia, un gran nombre de solucions interactives en 3D, components mecànics i electrònics, realitat augmentada, processament d'imatges i tecnologies basades en gestos, amb una especial incidència en l'accessibilitat a través de la creativitat i el disseny.
El visitant s'acostarà a la tecnologia des de l'ús quotidià, no partirà del concepte científic. I que la visita al centre sigui una experiència emocionant, imaginativa i motivadora. Per això, el museu s'ha treballat des d'una perspectiva lúdic-racional i no sols didàctica. La visibilitat i l'atractiu seran la clau per a captar al visitant.
El centre BTEK aposta per oferir una experiència de qualitat per a comprendre el propi sistema i els seus reptes, i per fomentar els valors de la sostenibilitat a través de tots els seus continguts, implicant els agents actuals per a trobar als futurs protagonistes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
