Antropoceno: vivim en una nova era?
En l'actualitat, diversos científics afirmen que la Terra està travessant una nova frontera estratigràfica. S'estan produint profundes transformacions que poden deixar petjada distintiva en les roques, i en aquesta ocasió, a diferència d'unes altres, l'ésser humà és el causant d'aquestes transformacions. Per a molts geòlegs i biòlegs, el nostre planeta està entrant en una nova era geològica, l'anomenada Edat de l'Home, l'Antropoceno. L'activitat humana s'assimila a altres processos geològics que han donat lloc a l'evolució de la Terra, i això significa que en gran manera són a les nostres mans els detalls del futur de la Terra.
Des que es proposés informalment l'any 2002, el terme Antropozeno va començar a utilitzar-se en cada vegada més publicacions. Així, en 2009 la Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS) va iniciar un debat formal sobre la nova unitat geològica de l'Antropoceno i va constituir un equip de treball. Les primeres conclusions d'aquest grup de treball es van publicar al febrer de 2011 en un monogràfic de la revista Philosophical Transactions of the Royal Society A. En el registre geològic s'han trobat una sèrie de característiques que servirien per a diferenciar l'Antropoceno de les èpoques anteriors.
Quines són les característiques que definirien l'Antropoceno? Quins canvis principals trobarien els futurs geòlegs en les roques corresponents a la nova era? Des de la domesticació de plantes i animals fins a la creació de ciutats contemporànies, al llarg de l'Holocè, en els últims 11.500 anys, l'home ha transformat contínuament el medi ambient. Fins fa poc l'ésser humà només podia canviar el medi ambient a petita escala. No obstant això, la Revolució Industrial va incrementar aquesta capacitat, provocant que la influència humana fos global i que els canvis produïts fossin similars als produïts al llarg de la història geològica.
Segons els experts, l'home ha transformat el 80% de la superfície dels continents. D'elles, el 38% s'ha convertit en sòl agrari i les plantacions forestals superen a les d'origen natural. La desforestació deguda a l'explotació ramadera i agrícola es destacaria fàcilment en analitzar les roques de l'Antropoceno i el seu contingut en pol·len.
Les ciutats i infraestructures creades per l'ésser humà, així com les restes de materials de construcció i de materials sintètics emprats en elles, deixarien vistoses restes del lloc. Encara que l'erosió destrueixi la major part de les àrees construïdes, les ciutats i estructures de les àrees sedimentàries es conservarien entre els sediments. D'altra banda, la mineria i altres excavacions provoquen quatre vegades més sediments que els rius i glaceres de la Terra, convertint-se en un dels processos sedimentaris més abundants en la generació de sediments provocats per l'home.
També s'observarien els efectes sobre els oceans i les aigües continentals. Sense oblidar els embassaments i canalitzacions construïts en els llits dels rius, l'explotació de les aigües subterrànies o el desglaç de les glaceres, seria evident l'acidificació provocada per l'augment del contingut de CO 2 en l'atmosfera en els oceans actuals. L'acidificació de l'aigua marina suposa una disminució del grau de saturació de l'aragonito. L'aragonito és el principal component mineral dels corals i de les conquilles de carbonat d'altres éssers marins, per la qual cosa la disminució de la saturació aragonítica de l'aigua marina implicaria la seva disminució o desaparició.
Probablement, el principal i més evident canvi produït per l'home és el canvi químic i isotòpic produït en la composició de la Terra. En l'actualitat, la superfície terrestre s'està enriquint en els isòtops lleugers del carboni ( 12 C), a causa de la crema de combustibles fòssils, i aquest canvi és ja quantificable en corals, foraminíferos planctònics o altres éssers aquàtics acumulats en els sediments actuals. La geoquímica de les roques de l'antropoceno també mostraria l'aparició de nous productes químics com PCB, plàstics, nous isòtops radioactius procedents d'explosions nuclears o alumini metàl·lic i nitrats no naturals en la naturalesa. Els canvis en la composició de l'atmosfera, com ara l'augment dels gasos d'efecte d'hivernacle CO 2 i CH 4 i la disminució de l'ozó, així com les conseqüències derivades dels contaminants químics, ja són evidents el canvi climàtic i l'escalfament.
Els canvis en la biodiversitat també es destacarien amb facilitat en el contingut de fòssils de roques de la nova era. En l'actualitat, l'home i els animals domesticats representen el 90% de la biomassa de vertebrats actuals, enfront del 0,1% de fa 10.000 anys. A més, alguns biòlegs preveuen que l'excés de caça, la pesca, la pèrdua d'hàbitat, la contaminació i el canvi climàtic provocaran la sisena desaparició massiva de la història de la Terra.
També hi ha investigadors en contra de l'opinió que estem entrant en l'antropoceno. Alguns asseguren que el registre estratigràfic de l'Antropoceno (sediments i roques) és encara molt petit i tenen seriosos dubtes sobre si tots els processos anteriors deixaran petjada i sobre la seva representativitat. Uns altres consideren que encara no ha arribat el límit del començament de l'Antropoceno, ja que en les pròximes dècades es produiran canvis que poden ser estratigráficamente més significatius. La decisió no és fàcil, a diferència de les unitats cronoestratigràfiques definides fins al moment, ja que es tracta d'un període a definir durant el període de l'Antropoceno i no després de produir-se. Això suposa un canvi en la manera de treballar habitual dels geòlegs. I el canvi… sempre genera debat.
El grup de treball sobre l'antropoceno realitzarà el seu informe definitiu per a l'any 2016. Posteriorment, l'Associació Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) haurà de decidir mitjançant votació si l'Antropoceno mereix una nova era, període o èpica. El procés pot allargar-se diversos anys, decisions que han arribat a ser un procés de debat de dècades.
No obstant això, s'espera que el debat sobre la formalització de l'Antropoceno serveixi per a avançar en la seva recerca científica i per a conscienciar a la societat dels profunds canvis que s'estan produint en l'actualitat. J. Paul En Crutz, el Premi Nobel de Química de 1995 (per les seves recerques sobre els canvis de l'ozó) és el creador del debat sobre el concepte de l'Antropoceno. Segons la seva opinió, l'aspecte més important del debat sobre l'Antropoceno no és la creació d'una nova unitat formal. En opinió de Crutzen, la importància del debat va més enllà: fomentar la col·laboració entre científics pot servir per a conèixer i evitar possibles canvis futurs; espera que l'Antropoceno, més que una unitat geològica, sigui una anotació per a la societat. Així sigui.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
