Dos grups d'investigadors italians que estudien l'esquelet de les esponges en les mars fredes afirmen que en el fons de la mar de l'Antàrtida hi ha milers de fibres òptiques. S'han analitzat dues famílies d'esponges, principalment espiguillas d'esponja o de sílice.
Aquests poden ser de desenes de centímetres de longitud si pertanyen a l'espècie Rossella racovitzb, situada a 120 metres de profunditat. Els assajos realitzats amb raigs làser han demostrat que les espículas porten perfectament la llum fins al cos de l'esponja.
En el cos el petit alga verda anomenat Ostreobium viu en simbiosi amb l'esponja, però l'alga no pot viure sense llum del dia, i perquè tingui més llum, la pròpia esponja té algun tipus de captador solar, una petita femta en forma de creu situades en l'extrem de les espículas.