Després de la primera ona de pànic, la majoria dels països europeus van abordar una estratègia similar: aprendre a viure amb el virus. Aquesta estratègia no ha aconseguit mantenir el control del virus e ha incorporat a la societat en un cicle cec d'enduriment i flexibilització periòdica de les mesures de prevenció i reducció de drets. Per a sortir d'aquí, molts havien posat l'esperança en la vacuna, però s'han adonat que eren massa optimistes res més començar la campanya de vacunació.
Però no tot és crítica i desil·lusió. Hi ha propostes, destacant l'estratègia Zero COVID. Contain covid (controla el covid-19a), l'essència del qual consisteix a reduir completament la incidència del virus i mantenir-lo a un nivell baix. Si no és possible eliminar el virus, que estigui el menys possible, que els brots es detinguin immediatament i controlin tots els positius. Així ho van planificar els epidemiòlegs després del confinament de primavera.
Ho han aconseguit en diversos països: Taiwan, el Japó, Nova Zelanda, Vietnam, Singapur... A Europa, amb la situació actual, molts ho consideren impossible, però cada vegada té més protecció entre els científics. De fet, un gran grup de científics de tota Europa ha fet una crida als governs europeus perquè prenguin aquest camí junts; i a Regne Unit, Irlanda, Alemanya i Catalunya, entre altres, s'han creat grups d'experts locals per a impulsar la proposta.
Encara que cada grup ha presentat les seves instruccions, són bàsicament similars. L'equip de científics europeus, per exemple, ha marcat l'objectiu en un o menys casos nous d'infecció per 100.000 habitants i dia. Més d'un país ha aconseguit aquesta incidència en l'un o l'altre moment i per a la primavera s'ha proposat que tots els països aconsegueixin aquest nivell.
Per a aconseguir-ho caldria adoptar mesures eficaces de manera immediata i coordinada. I una vegada que hagi baixat la contaminació, fer un seguiment estret dels positius i, com as produeixi una aparició, reaccionar amb rapidesa i duresa.
Perquè la proposta tingui èxit, adverteixen que serà necessari fer costat als grups més vulnerables de la població, que són els més afectats pel virus, i establir programes sòlids per a reduir la bretxa social.
A més, s'han centrat en la comunicació. I és que perquè les mesures tinguin èxit és imprescindible la col·laboració ciutadana. Per tant, és molt important comunicar bé els beneficis d'una baixa incidència a la societat: conèixer els avantatges que suposaria per a la salut, l'economia i la societat, milloraria la motivació de la ciutadania i fomentaria la solidaritat.
Zero COVID és un objectiu ambiciós, massa ambiciós per a molts epidemiòlegs. És més, pocs creuen que desapareixerà el SARS-COV-2, ni tan sols amb les vacunes. A llarg termini anuncien que es tracta d'un virus de temporada. Mentrestant, i fins que les vacunes aconsegueixin immunitzar a la majoria de la població, la disminució de la incidència i el control de l'extensió recolzarien a la societat. Que la socialització de la proposta Zero COVID serveixi per a analitzar la gestió duta a terme fins avui, per a elaborar i debatre solucions i per a demanar amb la societat un canvi de rumb als governs amb una estratègia consensuada i amb objectius clars. Tenint sempre en compte que aquesta crisi és una sindemia que abasta no sols la crisi sanitària, sinó també la social i ambiental.