Per què fluorar l'aigua?
La càries dental és una malaltia amb gran impacte en la salut que en certa manera ataca a totes les persones. Des que es coneix l'origen de la càries s'ha observat que si es prenen algunes mesures es pot evitar. Les mesures són rentar-se les dents, menjar aliments baixos en sucres i prendre tòpicament i sistemàticament el fluoro.
En l'aigua de les fonts, els fluorurs estan presents de manera espontània, però dissolts a diferents concentracions (des de la mínima fins a la menys saludable). A principis d'aquest segle es va observar que en grups demogràfics, culturals i alimentosos iguals, la incidència de la càries era diferent. Es va trobar un factor protector: el fluoro.
En les recerques dutes a terme en els últims 50 anys, s'ha observat que la incidència de càries en les dents temporals i permanents és menor si l'aigua potable té entre 0,7 i 0,2 litres de fluor per milió. Existeixen diferents formes de captació, però totes elles són fluoracions d'aigua potable, amb la millor relació cost/benefici, sobretot perquè garanteixen la protecció de tota la població.
El fluoro no sols endureix l'esmalt de les dents. També ajuda a curar els danys inicials de la càries. Per això, prendre el fluoro en la infància té el mateix efecte que fer-lo durant tota la vida. És a dir, a pesar que la infància és la que més suports ofereix, també té avantatges per a les dents d'adults.
L'aplicació freqüent de fluoros locals (en boca) mitjançant saliva és més efectiva que l'administració ocasional d'altes dosis. Els veïns que beuen aigües fluorades, malgrat tenir els mateixos esmalts desmineralitzats que la resta, tenen menys orificis dentals. Segons diferents estudis, la fluoració de les aigües retarda el desenvolupament de l'orifici de càries en un 50%.
Des que en 1945 la població estatunidenca de Grand Rapids va afegir fluoros a l'aigua potable pública, diversos països, sobretot els més industrialitzats, han seguit el mateix camí. En l'actualitat, entre altres, el 51% de la població dels EUA beu aigua artificialment fluorada, el 50% a Nova Zelanda, el 50% a Austràlia, el 70% a Irlanda i el 100% a Hong Kong i Singapur.
L'artificial dels últims 40 anys i la seva fluoració natural garanteixen la seguretat de la fluoració. La fluoració, quan es recull de manera proporcional a una part per milió, no produeix danys coneguts en la salut (ni en el medi ambient).
L'adopció d'aquestes mesures relatives a la salut pública, segons el coneixement científic que posseïm, suposaria una reducció del sofriment i dels danys humans que superarien els possibles danys o pèrdues econòmiques que poguessin derivar-se.
En la Comunitat Autònoma el número de fluoros d'aigua potable és inferior a 0,2 parts per milió de mitjana i la profilaxi de la càries hauria de ser d'1 part per milió.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
