Per què sura la pols en la lluna?
En la dècada de 1960 es va veure per primera vegada la capa de pols que sura en la Lluna, gràcies a la sonda Surveyor i als astronautes de la missió Apol·lo, però fins ara no s'ha pogut explicar aquest estrany fenomen.
A més d'en la Lluna, es produeix el mateix fenomen en els asteroides, en els anells dels planetes i al voltant de les naus espacials. Pel que sembla, la capa de pols suspesa es deu als fotons ultraviolats procedents del Sol. Els fotons fan que les partícules de pols perdin electrons i quedin carregats positivament.
Al mateix temps, els electrons de les roques superficials passen als grans de pols superiors i es carreguen negativament. Finalment, la pols carregada negativament queda en el sòl i el que té càrrega positiva flota a uns metres del sòl.
La càrrega positiva de la Lluna provocarà la separació de la capa flotant i la força gravitatòria l'atraurà. La capa de pols d'uns 30 centímetres queda suspesa en equilibri.
Investigadors de la Universitat de Colorado han volgut comprovar en el laboratori la teoria exposada i han observat que les partícules de pols positives i negatives es formen tal com s'ha exposat. No obstant això, encara no han aconseguit copiar la capa suspesa. Una bona comprensió del fenomen pot evitar que la pols danyi els sensors de satèl·lits i sondes, lents de telescopis, vestits d'astronauta, etc.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
