Quan se li activa un gen, el txonte té un pic aparent o un altre. Això significa que la diversitat no sempre és conseqüència de l'existència de gens diferents, sinó que l'activació dels mateixos en diferents moments pot suposar grans canvis en la forma de l'ocell.
Segons l'entorn en el qual viu, el Txonta desenvolupa un pic diferent. El que viu en el sòl s'alimenta de llavors amb pic gruixut, mentre que el de cactus beu nèctar i necessita un pic estret. Darwin Galapago es va adonar d'això a les illes, on va utilitzar la relació entre les característiques del pic i la distribució dels ocells per a argumentar la teoria de l'origen de les espècies.
Els biòlegs han estudiat com desenvolupen el pic de l'una o l'altra manera i han vist que la clau està en els gens de creixement. Només un dels deu gens que controlen el creixement determina com serà el pic. Encara que en tots els txontas el gen és el mateix, no tots els ocells l'expressen en les mateixes fases del creixement, és a dir, no l'activen al mateix temps que el desenvolupament.
Gràcies a aquest descobriment han trobat una nova manera d'abordar el tema de la diversitat. La següent pregunta és com s'activa aquest gen en cada tipus d'ocell.