Deixem els toallitos en el niu i... aire!
Veient que els ocells de l'hemisferi nord posen més ous que els de l'hemisferi sud, dos científics estatunidencs han estudiat la relació entre el nombre d'ous i la tendència dels ocells adults a tornar o abandonar el niu quan hi ha un depredador al voltant. Els científics de la Universitat de Califòrnia, Cameron Ghalambor, i Thomas Martin, de la Inspecció Geològica de Missoula (els EUA), han explicat que per a triar entre totes dues opcions, els ocells tenen en compte, d'una banda, el nombre de cries que esperen en el niu i, per un altre, la probabilitat de sobreviure del rapinyaire.
Per a dur a terme la recerca, cinc espècies argentines i altres cinc d'Arizona, molt pròximes a elles, van analitzar la reacció davant els crits d'alguns ocells. Aquests ocells van ser l'astor (que ataca ocells adults), l'esquinoso (que ataca als pollastres) i un altre ocell no perillós. Segons els resultats, els ocells d'Arizona tenen més por a l'escocès que a l'agitació, però en el cas dels argentins succeeix el contrari.
Sembla, per tant, que es manté un cert equilibri entre supervivència i reproducció. I és que en el nord és difícil afrontar l'hivern. Per això, col·loquen tots els ous al mateix temps i fan les coses per a cuidar-los i tirar-los endavant.
En el sud, per contra, posen menys ous cada vegada i, com normalment es reprodueixen més d'una vegada, valoren més la seva vida que la de les seves cries.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
