L'estudi dels isòtops de l'oxigen en les petxines de les cloïsses permet obtenir un dels registres climàtics més precisos. La majoria dels mesuraments paleoclimàtics només proporcionen mitjanes anuals de temperatura. No obstant això, les cloïsses creixen constantment i els nivells dels isòtops de l'oxigen presents en les seves petxines varien en funció de la temperatura de les aigües en les quals viuen. Com més fred és l'aigua, major és la proporció de 18 isòtops d'oxigen. Per això, el registre a través de les petxines de les cloïsses és molt més precís que la mitjana anual. Les temperatures es poden analitzar amb una resolució inferior a una setmana i amb les grans cloïsses es pot obtenir informació diària.
Per a arribar a aquesta conclusió, un grup d'investigadors de la Universitat de Saskatchewan (el Canadà) ha estudiat les petxines d'unes 26 antigues cloïsses procedents dels nuclis de sediments en la badia d'Islàndia. Normalment, les cloïsses viuen entre els 2 i els 9 anys, per la qual cosa la proporció d'isòtops de cada closca també ofereix una "finestra" o dades de les condicions ambientals dels llocs en els quals s'han desenvolupat. Tècnicament, mesuren els registres de temperatura de l'aigua en les petxines dels mol·luscos i no de l'aire. Però tots dos estan directament relacionats, sobretot en les costes.
Aquest estudi ja ha permès obtenir un registre continu o continu de les mostres recollides pels investigadors en els últims 400 anys. A més, els autors de l'estudi afirmen que pot oferir detalls de fa 11.000 anys.