Noves "notícies" de Tunguska
“ELHUYAR. L'incansable col·laborador de la revista “Zientzia eta Teknika”, Alfonso Martínez de Lizarduikoa, ens ha donat dos articles sota el títol “El gran enigma del cataclisme de Tunguska” (Veure ELHUYAR. Ciència i Tècnica” números 66 i 67). El tema dels articles és un dels esdeveniments naturals més sorprenents d'aquest segle, l'ocorregut a Tunísia en 1908.
En el número de 7 de gener de 93 de la prestigiosa revista Nature s'ha donat a conèixer l'última recerca sobre aquest fet. L'autor d'aquest treball és Christopher Chyba, del Goddard Space Flight Center de la NASA, acompanyat per Paul Thomas i Kevin Zahnle.
Com bé ens va explicar Alfonso Martínez en els seus articles, els intents realitzats per a aclarir el cataclisme de Tunísia han formulat hipòtesis diferents. Antimatería, petits forats negres, OVNIS (Objectes Volants Desconeguts), meteorits, etc... són els que s'han utilitzat en aquestes hipòtesis com a causa del succés.
Segons el treball que acaba de publicar, les estranyes hipòtesis que s'han utilitzat no tenen cabuda. Chyba argumenta un fenomen molt més comú: el de Tunguska és el resultat del que un asteroide generaria en entrar a l'atmosfera de la Terra. No hi ha, per tant, grans novetats, ja que la hipòtesi del meteorit atmosfèric s'ha repetit en diverses ocasions.
Però hi havia un problema per a acceptar aquestes hipòtesis: no hi ha grans cràters en el lloc de la col·lisió. Hi ha petits cràters al voltant, però no hi ha els que correspondrien a un meteorit que podria provocar una catàstrofe d'aquesta grandària. Per això, els qui han defensat aquesta hipòtesi han anunciat que podria tractar-se d'un meteorit de baixa densitat o d'un cometa. Així es podia explicar l'esclat en l'atmosfera sense xocs en la superfície terrestre.
Chyba i els seus acompanyants proposen com a causa de la catàstrofe un asteroide de pedra de 30 m de diàmetre. Per a explicar el de Tunísia es necessitaria un fenomen capaç d'explotar a 10 km de la superfície terrestre i alliberar l'energia d'una bomba d'entre 10 i 20 megatones. Els cometes o meteorits de baixa densitat (asteroides de carboni) estarien explosius a major altura. Per contra, el meteorit de ferro aconseguiria la superfície terrestre i xocaria.
Però l'aportació principal d'aquest estudi no és la pròpia naturalesa de l'objecte (que per descomptat condiciona als següents), sinó l'efecte de les forces aerodinàmiques que han proposat explicar la seva fragmentació i dispersió. Com aquesta hipòtesi planteja la influència d'un meteorit normal, sembla més acceptable per als científics.
D'altra banda, la física de fragmentació de meteorits en l'atmosfera de la Terra és similar a la dels cràters de la física de Venus, per la qual cosa s'espera una major recerca en aquesta via, i així anar aclarint les ombres que queden al voltant de l'enigma de Tunísia.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
