La telemedicina pot ser un dels avanços més importants de principis del segle següent; els avanços en les Tecnologies de la Informació han permès desenvolupar formes de comunicació cada vegada més avançades, i en l'actualitat es pot consultar amb el metge per mitjà d'un ordinador, enviar signes de vida del pacient o sol·licitar ajuda en una emergència. Totes aquestes comunicacions es realitzarien a través d'Internet, per la qual cosa podria ser una bona alternativa per als serveis mèdics habituals.
No obstant això, la telemedicina té un gran risc: És a dir, altres persones poden accedir a la informació que s'envia a través d'Internet. Igual que ocorre amb els codis de les targetes de crèdit, és necessari protegir les dades relatives al pacient, especialment quan es tracta de dades crítiques. Dades psiquiàtriques, diabetis, SIDA, altres malalties greus, etc.
Les grans empreses mèdiques estan desenvolupant sistemes que permetin emmagatzemar informació mèdica i una transmissió segura perquè en el futur els pacients puguin realitzar consultes a un metge a través de l'ordinador domèstic (o d'un ordinador portàtil). El següent pas seria la implantació d'aparells mèdics bàsics per al tractament remot. Per exemple, prendre pols, vigilar senyals de vida, ficar dosi o fer receptes.