Destructors extraterrestres
A la nostra vista al juliol de 1994 la cometi Shoemaker-Levy 9 va caure a Júpiter. Observar un xoc tan terrible pot portar als éssers humans a preguntar-nos si podem sofrir col·lisions similars i, en conseqüència, si es poden produir danys terribles o destruir la nostra espècie. Aquest tipus d'esdeveniments també ressusciten el tema del gradualismo versus catastrofisme entre els geòlegs. La resposta pot estar en la història geològica i en l'astronomia.
Si ens fixem en la lluna qualsevol nit neta, veurem cràters d'impacte d'asteroides, cometes i meteorits saltats en ella. Com en la Lluna, molts bòlids han colpejat també contra la nostra Terra, encara que gairebé tots els cràters i restes han estat grimpats o recoberts. La major part d'aquesta mena de xocs i impactes es van produir durant la infància del Sistema Solar, però el cometa Shoemaker-Levy 9 ens va mostrar que encara es produeixen grans xocs, coincidint amb el suïcidi de Júpiter. L'atmosfera de la Terra ens dóna una gran protecció dels bòlids més petits que cauen amb freqüència, que es cremen donant estrelles fugaces en entrar en l'atmosfera. Per contra, els que són massa grans per a cremar-se íntegrament arriben fins a la superfície terrestre alliberant una enorme energia mitjançant impactes o explosions.
Per exemple, en 1908, després d'una llarga distància a l'atmosfera, un meteorit va esclatar a 6-10 quilòmetres d'altitud a Tunísia de Sibèria. Aquesta explosió va tenir la força d'una bomba atòmica de 15 megatones que va provocar la caiguda o crema de 60 milions d'arbres. Es calcula que si Nova York va explotar, un milió de persones podien morir. Sembla ser que amb pocs segles es produeixen successos similars, amb molta freqüència. És més, si en lloc que es produís a principis d'aquest segle es produís 50 anys més tard, podria esclatar la tercera guerra mundial, ja que els soviètics podien considerar l'explosió del meteorit com una de les portes dels americans.
Els impactes severs solen produir-se amb alta freqüència geològica. Així, en les roques que van des del començament del Cretàcic fins a l'actualitat, en els últims 140 milions d'anys, es coneixen prop de 30 cràters d'impacte de diàmetre superior a 5 km, i crec que en els pròxims anys es trobaran centenars més. És més, en la història geològica cada vegada són més les dades que els relacionen amb l'impacte d'algunes destruccions biològiques bólidas. Serveixi com a exemple el cràter d'impacte Chicxulub al final del Cretàcic. Aquest cràter subterrani de Yukatán té 180 km de diàmetre i, segons alguns, els dinosaures i amonites que van ser destruïts com a conseqüència dels canvis físic-químics que van sofrir l'atmosfera i la superfície de tota la Terra.
Encara avui dia hi ha uns 2.000 bòlids de més d'un quilòmetre que poden creuar-se en l'òrbita del nostre planeta. Per exemple, recentment s'ha estimat que el 14 d'agost del 2126 el cometa P/Swift-Tuttle pot xocar amb la Terra. Per descomptat, els càlculs no asseguren que es produeixi el xoc, sinó que la probabilitat que es produeixi és bastant elevada. Aquest cometa no per a d'espantar pols i residus en el seu viatge, embrutant la seva trajectòria. La Terra travessa aquest recorregut tots els anys l'11 d'agost i l'entrada de residus en la nostra atmosfera provoca les famoses ruixats d'estrelles fugaces.
Com ja s'ha esmentat anteriorment, els impactes de meteorits, asteroides i cometes poden afectar profundament la biosfera i, en opinió d'alguns, provocar l'extinció d'espècies. Aquestes col·lisions poden suposar un risc per a la nostra espècie, ja que poden provocar la nostra destrucció. D'una banda, per a preveure possibles xocs i, per un altre, per a poder prendre mesures per a evitar-los, és necessari realitzar estudis i observacions astronòmiques concretes.
Entre les mesures s'ha proposat la utilització de potents explosius nuclears en entorns militars per a destruir o, almenys, desviar el bòlid. Però la força de molts bòlids és major que la de tots els explosius del món, per la qual cosa caldria prendre altres mesures. Per això, alguns científics proposem reforçar la recerca espacial per a poder migrar a nous planetes per a salvar la nostra espècie en un futur pròxim.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
