Canvi de sexe? Sí si us plau
Alguns animals canvien de sexe durant la vida. Neixen amb un sexe i canvien de sexe en la fase final de la vida. Els zoòlegs denominen a aquest procés hermafroditisme seqüencial. També han construït una teoria per a explicar aquest fet, però fins ara no han pogut demostrar-lo. El zoòleg de la Universitat d'Uppsala, Anders Berglund, ha descobert el camí per a demostrar que la teoria és correcta.
Segons la hipòtesi, la grandària afecta de manera diferent a l'èxit reproductiu dels sexes, per la qual cosa la selecció natural es decantaria per la capacitat de canviar de sexe. Per exemple, en algunes espècies la femella posarà més ous si és major, però la grandesa del mascle no li aporta cap avantatge. En aquesta espècie, seria beneficiós que els mascles es convertissin en femelles si el canvi de sexe no suposa una despesa energètica i de temps excessiu.
Molts zoòlegs estan a favor d'aquesta hipòtesi, però fins ara no ha existit la via de demostrar-ho. Durant els experiments, els resultats han estat dubtosos.
Per a demostrar la hipòtesi, els zoòlegs han de veure, d'una banda, que l'èxit reproductiu del sexe més gran és major a mesura que augmenta la seva grandària i, per un altre, que l'augment de grandària per al sexe més gran és més decisiu en l'èxit reproductiu que per al més petit.
Berglund ha analitzat la hipòtesi analitzant un Poliqueto de cucs anomenat Ophorotrocha puerilis puerilis. Femelles grans i mascles petits. Els mascles són petits perquè són joves o perquè han perdut parts del cos en combats. Berglund ha vist que l'èxit reproductiu de les femelles augmenta enormement en funció de la grandària i això no ocorre en els mascles. En aquesta espècie, l'èxit dels mascles disminueix a mesura que augmenta la seva grandària. Les femelles prefereixen els mascles petits. Per això, els mascles grans canvien de sexe i es converteixen en femelles més freqüents que els mascles més petits.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
