Cada vegada són més els estudis que demostren que les restes de medicaments que consumim acaben en l'aigua: rius, aigües que bevem i aigües subterrànies. El grup de recerca de la Química Sintètica i Industrial de la Universitat Pública de Navarra (UPNA) ha desenvolupat dos sistemes de recollida d'aquestes restes de medicaments per a evitar que els residus de medicaments arribin a les aigües subterrànies, superficials o de consum. S'han centrat sobretot en els antiinflamatoris no esteroidals, ja que són utilitzats no sols en humans sinó també en veterinària.
Per a la captació i separació d'aquests contaminants de l'aigua s'han utilitzat hidròxids dobles laminars, que en submergir-se en les aigües contaminades queden en les capes d'aquest material. Per a això han desenvolupat una metodologia basada en l'economia circular. De fet, els hidròxids han estat generats mitjançant la utilització d'escòries salines (residu industrial del reciclatge d'alumini). D'aquesta manera, un residu perillós i aparentment inservible ha aconseguit una aplicació ambiental. En aquest material queden associats els contaminants de l'aigua.
S'han investigat dues maneres de reduir la presència de contaminants en l'aigua: d'una banda, els processos d'adsorció, en els quals els medicaments se separen de l'aigua mitjançant interaccions químiques i físiques, en quedar adherits a la superfície laminar de doble hidròxid, i per un altre, els processos fotocatalíticos. En aquestes últimes, els hidròxids dobles laminars canvien de titani i ferro i, amb l'ajuda de l'energia subministrada per la llum ultraviolada, actuen com a catalitzadors per a degradar nous contaminants. Segons els investigadors, s'ha demostrat que l'alumini present en els residus perillosos pot convertir-se en un producte de valor afegit i ser utilitzat en processos de tractament d'aigües contaminades. A més, destaquen l'avantatge que el residu deixa de ser perillós després de la seva neteja i extracció d'alumini.