Per primera vegada han realitzat una sessió clínica amb un microxip que allibera medicaments al seu gust sota control extern. I els resultats han estat bons, segons l'article publicat en la revista Science Transational Medicine.
El microxip és de la grandària d'un marcapassos amb petits magatzems que emmagatzemen el medicament. L'alliberament del medicament es realitza per explosió d'aquests magatzems. El microxip pot programar-se per endavant per a alliberar el medicament amb certa freqüència o controlar-se mitjançant un senyal enviat des de l'exterior. A pesar que aquest tipus de microxips han estat provats amb èxit en el laboratori, en les proves realitzades amb animals s'ha pogut observar que en inserir el microxip es genera un teixit fibrós al voltant d'aquest, i els investigadors estaven preocupats per si aquest teixit anava a influir en l'absorció del medicament. Precisament, un dels objectius de la recerca era comprovar si aquest teixit redueix l'eficàcia del medicament.
La sessió clínica es realitza amb un medicament per al tractament de l'osteoporosi. En els casos en els quals aquesta malaltia està molt avançada i existeix un alt risc de fractura òssia, el tractament actual és una hormona que s'ha d'injectar diàriament. Durant la sessió clínica, vuit dones daneses van incorporar microxips en la zona lumbar i, malgrat la formació de teixit fibrós al voltant del microxip, van observar que el microxip va tenir la mateixa eficàcia que les injeccions diàries i que el tractament va millorar la producció òssia.