El major problema de la majoria dels plàstics que s'utilitzen actualment és el temps que triguen a degradar-se. Els plàstics derivats del petroli triguen milers d'anys a desaparèixer completament, per la qual cosa s'estan acumulant residus de plàstic. Aquest problema ha donat lloc en els últims anys a nous tipus de plàstics amb components biològics que poden obtenir-se de plantes genèticament modificades.
En tractar-se de components biològics, la degradació teòrica d'aquests plàstics és molt més ràpida. Davant la creixent utilització d'aquesta mena de plàstics, les empreses de biotecnologia estan desenvolupant sistemes més barats. Per exemple, l'empresa Monsanto ha creat un nou tipus de plàstic procedent de la colza transgènica, i als Estats Units amb el sucre fermentat del blat de moro es produeixen cada any milers de tones. Aquests plàstics, no obstant això, no són tan ecològics com semblen, ja que en el procés de fabricació es necessita molta més energia que el plàstic convencional. A més, per a la seva degradació és necessari el seu trasllat a instal·lacions especials de reciclatge, no sent un simple abocament a abocadors.