Glaceres dels Pirineus en declivi continu

Etxebeste Aduriz, Egoitz

Elhuyar Zientzia

pirinioetako-glaziarrak-gainbehera-etengabean
Ed. Eñaut Izagirre

Les glaceres pirinenques ocupen actualment 243 ha, un 88% menys que en 1850. Aquest és el resultat d'un treball publicat en la revista Pirinencs. Aquest treball ha estat signat pels glaciólogos Ibai Rico de la Universitat del País Basc i Eñaut Izagirre de la Universitat de Magallanes, entre altres.

Per al càlcul de la superfície actual de les glaceres s'han utilitzat imatges de satèl·lit de 2016, comparant aquestes dades amb mesuraments in situ en les principals glaceres. D'aquesta manera, s'ha comprovat que les glaceres pirinenques sumen 242,6 ha. En total s'han trobat 19 glaceres en 9 massissos: Balaitus (4 ha), Inferns (6 ha), Vignemale (46 ha), Gavarnie-Muntanya Perduda (54 ha), Munia (4 ha), Posets (14 ha), Perdiguer (16 ha), Maladeta-Aneto (96 ha) i Mont Valier (2 ha). La glacera més gran es troba en Aneto i el més petit en Mont Valier.

Els últims càlculs detallats previs a aquest treball corresponen a l'any 2008, en el qual es van mesurar unes 310 ha. En la dècada dels 80 s'estimen en unes 800 ha. I en 1850, les glaceres pirinenques tenien 2000 hectàrees. De 1850 a 2016 han passat de 52 a 19 glaceres i la seva superfície ha disminuït un 88%. Aquestes dades confirmen el ràpid declivi de les glaceres pirinenques durant el XX. finals del segle XX i principis del XXI. “En el sud d'Europa, les glaceres pirinenques són molt sensibles als canvis en les condicions climàtiques --explica Eñaut Izagir-, per la qual cosa tenen una gran importància com geoindicadores del canvi climàtic”.

En mitjana s'han perdut gairebé 11 hectàrees a l'any des de 1850. Però aquesta taxa ha anat evolucionant, passant d'una taxa de pèrdues màxima entre 1984 i 2008 de 21 ha anuals a una pèrdua de 8 ha anuals entre 2008 i 2016. “Com més petits siguin les glaceres, més ràpid es fondran, ja que estan sent protegits sota l'ombra de les altes muntanyes”, explica Izagirre. “A mesura que es va perdent el gruix, serà difícil quan queden sense moviment. Llavors passaran de ser glacials a ser massa gelats”.

I, a partir de les dades de l'estudi, també han fet previsions: “A partir de la dècada dels 80 s'accelera la reculada, podem preveure que les glaceres dels Pirineus podrien ser el XXI. L'extinció per a mediats del segle XX”.

Investigador Ibai Rico en Muntanya Perduda. Ed. Eñaut Izagirre
Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila