Paradoxes sobre vacunes

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

paradoxak-txertoen-inguruan
Diversos països han deixat d'integrar-se amb Astrazeneca fins a dilucidar si la vacuna té relació amb les trombosis, a pesar que les principals institucions han recomanat les vacunacions

L'efecte de les vacunes del COVID-19, en general, està sent encara major que l'esperat en les sessions clíniques. Als països de vacunació més avançada s'observa que la introducció dels grups més vulnerables de la població té conseqüències directes en la mortalitat i en els ingressos hospitalaris, fins i tot són capaços en certa manera d'interrompre la transmissió del virus. L'èxit és tan notable, ja que el percentatge de persones que rebutjaven les vacunes ha disminuït en molts països, fins i tot en els quals l'oposició era important.

En aquest sentit, és paradoxal que en Hego Euskal Herria, on en realitat és la principal actitud a favor de les vacunes, hi hagi grups que ara estiguin plens de dubtes. Això és el que han aconseguit les autoritats en les plantilles amb la primera vacuna d'Astrazeneca.

De fet, quan van saber que va haver-hi esdeveniments trombóticos poc habituals, van interrompre la vacunació per a investigar millor aquests estranys efectes col·laterals. L'Agència Europea de Medicaments (menys d'un centenar de milers) va comprovar que el risc que es produís era era realment baix. Ho va especificar en el prospecte de la vacuna i va recomanar continuar amb la vacunació perquè els beneficis de la vacuna eren molt majors que els riscos.

No obstant això, molts governs europeus van modificar els seus criteris de vacunació, deixant a Espanya a aquests grups a l'espera de la segona dosi. A partir de la primera dosi d'Astrazeneca, volia saber les conseqüències que la segona sigui de Pfizer. Al·legant que els resultats provisionals de les sessions clíniques han estat satisfactoris, decideix donar Pfizer. Aquesta decisió va en contra de la recomanació de l'EMA. A més, l'experiència d'assajos clínics al Regne Unit i altres llocs demostra que si la primera dosi no va afectar, la segona tampoc ho fa. I això és el que consta en el plec d'ús.

Però sembla que hi ha escassetat de dosi d'Astrazeneca. Per tant, el govern ha prioritzat l'emissió del segon Pfizer. No obstant això, en lloc d'explicar-ho, ha ofert la possibilitat de rebre a Astrazeneca, però per a això, i paradoxalment, el receptor ha de signar un document reconeixent el mal que suposa la vacuna d'Astrazeneca. Hi ha moltes més evidències, no obstant això, que si prenem la primera dosi d'Astrazeneca, la segona presa de la mateixa casa és segura i efectiva, la segona més que la de Pfizer.

Sembla que el Govern espanyol confia que la gent pugui decidir quina vacuna prendrà amb la seva informació. Però només els d'aquest grup, els de la resta no poden triar. I, ni els uns ni els altres, ningú sembla capaç de decidir, paradoxalment, sobre un tema molt més senzill: estar a l'aire lliure, quan es necessita i quan no, posar-se la màscara. Per això és obligatori de moment.

També és paradoxal que es realitzin sessions clíniques per a introduir a joves majors de 12 anys i veure si és necessària una tercera dosi, quan encara no està garantit que els majors de 18 anys s'incorporin en un termini raonable. I no sols als països empobrits; a Europa, encara falta bastant perquè el 70% de la població major de 18 anys estigui integrada, i hi ha dificultats per a arribar a certs grups.

No obstant això, potser la major paradoxa és que les vacunes són tan efectives i que en les estratègies per a combatre el covid-19 s'ha prestat tanta atenció, en quedar al marge les qüestions relatives a la resta d'aspectes de la sindemia. Un exemple tan pròxim són les residències de persones majors: la vacuna ha reduït considerablement les morts, però al mateix temps ha silenciat el debat sobre la cura de les persones majors. I, més lluny, ha ocorregut el mateix amb els debats sobre el model socioeconòmic i la crisi ambiental. La solució per a ells no s'encertarà en un laboratori farmacèutic, sinó que la resposta haurà de venir de la societat.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila