Canvis en els corrents oceànics augment de l'escalfament
Degut a aquest efecte hivernacle, la terra s'està escalfant, per la qual cosa els canvis en els corrents oceànics poden reduir la capacitat dels oceans per a absorbir l'anhídrid carbònic (gas principal dels hivernacles). Atès que l'anhídrid carbònic absorbeix la calor de l'atmosfera, el citat esdeveniment incrementarà l'efecte d'hivernacle, generant un procés de feedback positiu.
En un estudi realitzat per experts de l'Institut Max Planck de Meteorologia d'Hamburg, per primera vegada es tenen en compte les implicacions dinàmiques associades als canvis en la circulació general oceànica.
Segons aquests experts, el nivell de la mar a l'Atlàntic Nord pot pujar 2 vegades més del que es preveu, mentre que en algunes zones de l'oceà Sud el nivell de la mar pot disminuir.
El model d'ordinador utilitzat pels alemanys per a simular el trànsit oceànic pot reproduir les principals característiques dels corrents oceànics, ocorregudes durant 10.000 anys. El grup Max Planck va adaptar el model a la seva nova situació i va aplicar una temperatura d'aire que provocaria la duplicació de la quantitat d'anhídrid carbònic en l'aire. Si no s'actua per a reduir les emissions de gasos en hivernacles, s'espera que l'anhídrid carbònic es dupliqui per a l'any 2030.
En la simulació dels del grup Max Planck, els canvis de corrent oceànics que es produeixen com a conseqüència d'aquest escalfament afecten greument el moviment aquàtic dels oceans. Més concretament, la capa superficial més temperada inhibeix la convecció que, en latituds altes, produeix una superfície salina i densa del fons oceànic, dificultant el refredament de l'aigua que arriba a la superfície (mitjançant l'emissió de calor a l'atmosfera) i l'enfonsament dels corrents freds del fons oceànic.
Una de les conseqüències de no existir aquesta convecció és que la superfície no puja l'aigua temperada a l'Atlàntic Nord i en algunes zones de l'oceà Sud la temperatura de l'aire puja per sota de la mitjana global i en algunes parts de la mar pot arribar a refredar-se mentre es temperi a tot el món. Mentre que en els últims 20 anys la temperatura mitjana ha augmentat, ha disminuït sobre l'Atlàntic Nord.
Potser l'aspecte més important de l'estudi realitzat pel grup Max Planck és analitzar les relacions existents entre la formació d'aigües de fons oceànic i l'absorció d'anhídrid carbònic pels oceans del món. En l'actualitat, segons aquest grup, "una part significativa de l'anhídrid carbònic que es vessa es dirigeix al fons de l'oceà a través del corrent d'aigua recentment formada... Si es redueix la influència d'aquest transport i el mecanisme d'emmagatzematge, s'addiciona anhídrid carbònic o diòxid de carboni en l'atmosfera. Aquest feedback positiu pot tenir conseqüències importants en l'evolució de la concentració d'òxid de carboni del futur."
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
