Només per les petjades dels peus, s'ha inventat la manera de calcular la velocitat dels caminantes
Dos investigadors de la Universitat Alberta de Madrid i la Universitat Canadenca de Complutense han donat a conèixer en la revista Ichons un mètode per a calcular la velocitat dels caminantes només a base de pistes dempeus. Es basen en l'equació proposada en 1976 pel zoòleg britànic Robert McNeil Alexander. En aquesta ocasió, els investigadors han eliminat la necessitat de saber la longitud de la cama de qui corre o camina de l'equació.
La recerca va partir d'una curiosa curiositat: els investigadors volien saber amb quina precisió es pot calcular la velocitat d'una persona atenent únicament les petjades dempeus, és a dir, a la longitud de les trepitjades. Perquè han aconseguit que l'error sigui només del 10-15%.
Per a l'estudi, 14 alumnes de paleontologia es van posar a córrer en una platja asturiana, mesurant la velocitat de cadascun i la longitud de les gambades. A continuació es van comparar les dades obtingudes en el primer mesurament amb les gambades i velocitats dels atletes professionals que disputen carreres de 100 i 400 metres. En tots dos casos van utilitzar l'equació del zoòleg britànic Alexander. En 1976 Alexander va proposar aquesta equació analitzant les carreres dels seus fills. Es va poder comprovar que les dades mesurades per ells es van ajustar molt bé a l'equació.
En el cas dels alumnes tenien la dada de la longitud de les cames, no així en el cas d'atletes professionals. Per tant, es va modificar l'equació d'Alexander i es va crear una versió que no contemplava aquesta variable. A pesar que amb l'equació obtinguda es va aconseguir un error màxim del 15%, els investigadors han reconegut que té límits. Per exemple, en el cas dels atletes professionals, han vist que a vegades les gambades dels corredors de 100 metres i 400 metres són iguals i que les velocitats són molt diferents.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
