Està al costat de New Horizons Plutó
Si tot ha anat bé, la sonda New Horizons de la NASA ja ha arribat al costat de Plutó. Nou anys i mig, i després de recórrer uns 5 mil milions de quilòmetres, ha arribat al seu punt més pròxim al planeta nan, 12.500 quilòmetres.
No obstant això, avui poc sabrem, ja que la sonda a penes enviarà informació, ja que tindrà suficient treball per a realitzar el major nombre d'observacions possibles. Després de passar pel seu punt més pròxim a Plutó, a les 14.04 ha passat pel seu punt més pròxim a Karon, encara que ha quedat molt lluny de Plutó, a 29.000 quilòmetres. El recorregut està dissenyat per a passar a continuació per l'ombra de Plutó i Karon. D'aquesta manera podrà estudiar l'atmosfera de Plutó i comprovar si Carón també té atmosfera.
Després, en un bon camí, telefonarà a la seva casa per a dir-li que tot ha anat bé. La crida desitjada arribarà a les petites hores de la nit (2.53), quan l'equip que dirigeix la missió, membre del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat John Hopkins, celebrarà l'assoliment. Les primeres fotos les enviarà a partir de demà i per a rebre tota la informació rebuda en aquestes hores pròximes a Plutó caldrà esperar amb paciència, ja que trigarà 16 mesos a enviar els 60 Gb rebuts.
És la primera vegada que s'observa de prop algun objecte del cinturó de Kuiper. La sonda New Horizons està tenint almenys sis possibilitats d'observació: Plutó i les seves cinc llunes, Karon, Estix, Nix, Zerbero i Hidra. El New Horizons ha ofert ja diverses fotografies i dades preses durant el seu acostament. Per exemple, ha determinat que el diàmetre de Plutó és de 2.370 quilòmetres (amb una arrel de 10 km), 70 quilòmetres més que el que indicaven els últims càlculs. Karon també ha afirmat que el seu diàmetre és de 1.208 quilòmetres i ha donat els diàmetres d'altres dues llunes: Nixe té uns 35 km i Hidra 45.
Camí de nou anys i mig
New Horizons va ser llançat el 19 de gener de 2006 des de Cap Canaveral (Florida) amb la màxima velocitat de fugida aconseguida: 16 km/s (58.536 km/h). En 2007 passa al costat de Júpiter i amb la seva força de gravetat augmenta la velocitat en 4 km/s. Gràcies a això, New Horizons ha trigat tres anys menys a arribar a Plutó. Per a estalviar energia, en el mateix any 2007 es va introduir en el fogó fins a 2014.
Quan va partir, suposadament, es va dirigir cap a l'últim planeta del Sistema Solar, però això va canviar aquest mateix any. De fet, es va decidir que Plutó no era un planeta, sinó un planeta nan. I no seria l'únic canvi en el camí. Les llunes Nix i Hidra acabaven de ser descobertes (2005) quan va sortir New Horizons, però les dues últimes no es coneixien. El Telescopi Hubble va detectar Zerbero en 2011 i Estix en 2012. Va ser una gran sorpresa. El sistema era més complex de l'esperat.
El planeta nan Plutó i la seva lluna major, Carón, formen un sistema binari. Giren junts pel mateix centre de gravetat que hi ha entre ells, mostrant sempre la mateixa diferència. I els envolten, de forma bastant caòtica, les altres quatre petites llunes, totes molt més petites que en Caront.
Simulant un planeta nan
A mesura que s'acosta al New Horizons Plutó, que abans era un punt de llum difús, s'ha anat transformant en un veritable planeta nan. A principis de juny, a 50 milions de quilòmetres, encara es veia molt borrosa, però New Horizons (a la dreta) va treure una foto millor que la que havia tret mai amb telescopis.
El 7 de juliol, a 8 milions de quilòmetres, va fotografiar la zona més pròxima a Plutó (a baix). A la gran taca fosca que apareix en la part inferior i esquerra se'n va dir “balena” i a la taca clara de la dreta “cor”.
La imatge del 8 de juliol, a 6 milions de quilòmetres, va deixar clar el diferent que són Plutó (a la dreta) i Karon (a l'esquerra). Plutó vermellós amb contrast entre taques brillants i fosques. Carón és més fosc en general i té un pol encara més fosc.
L'altra imatge de Plutó, l'11 de juliol, a 4 milions de quilòmetres de Plutó, és la millor imatge del costat que no veurà en els pròxims dies. Es veu una banda de punts foscos i una forma circular i hexagonal en la part superior. Els científics no saben què poden ser.
Plutó necessita 6,38 dies per a fer un volt a si mateix, per la qual cosa en els 3 dies més pròxims només podrà observar l'altra cara. No obstant això, quan s'allunya torna a tenir una altra oportunitat per a analitzar l'altra cara, aprofitant la llum reflectida per Karon.
En aquesta altra fotografia presa l'11 de juliol a Karon es poden veure cràters i canons gegants. El major dels canons és més llarg i profund que el Gran Canó d'Arizona.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
