Buscant detectar neutrins

Aquests detectors submarins, tipus fas de perles o rosaris, recullen la petjada del muón que es forma en xocar el neutrí amb la matèria.

El neutrí és una partícula subatòmica sense massa ni càrrega elèctrica. Es produeixen quan dues estrelles xoquen en l'univers, quan els forats negres desapareixen i altres fenòmens violents. No obstant això, la detecció d'aquestes partícules és molt difícil, encara que cada centímetre quadrat del nostre planeta per segon el travessen cent bilions neutrins. A pesar que el flux de neutrí és espectacular, la matèria xoca molt pocs neutrins, però en xocar es forma un munt (una altra partícula) que deixa una petjada de llum.

El millor lloc per a observar aquest fenomen és el fons de l'oceà o la banquisa antàrtica. Des de 1993 s'ha estès la xarxa de detectors a 5.000 metres de profunditat en les proximitats de Hawaii. En total seran 216 i amb aquestes joies de collaret de perles es pot saber en quina direcció ha arribat el neutrí quan es forma el muón i de quin punt de l'Univers ha arribat.

Existeix una organització similar sota la banquisa antàrtica a 2.000 metres de profunditat. L'any 1991 s'inicia la xarxa amb vint detectors més. En la xarxa antàrtica s'ha pogut comprovar que el gel de la banquisa és molt net i que en l'oceà no hi ha organismes bioluminiscentes que barregin mesuraments, ni isòtops radioactius.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila