En la dècada dels setanta, els ordinadors més ràpids i poderosos eren els denominats “Cray” i funcionaven seqüencialment, és a dir, després de realitzar una operació es realitzava l'altra. L'únic sistema per a accelerar la velocitat de càlcul amb aquests ordinadors és comprimir els circuits perquè els electrons tinguin un recorregut més curt.
Per a superar aquest obstacle, des de l'any 1986 existeixen calculadores paral·leles, és a dir, les calculadores tenen diversos processadors connectats entre si per mitjà de la bifurcació i funcionen simultàniament.
L'ordinador CM5, elaborat per Thinking Machines Corporation a Amèrica del Nord, consta de 128 processadors que poden treballar simultàniament imitant la nostra xarxa neuronal cerebral. La forma de càlcul en paral·lel serveix per a simular bé alguns fenòmens físics.
En els laboratoris de Sandia en Nou Mèxic, la supercalculadora “Paragon”, amb coma lent, realitza 102 mil milions d'operacions per segon per a factorizar una complexa matriu de 42.000 x 40. Només requereix 32 minuts