El dolç de la música està en l'activació de les neurones
Alguns biofísics de la Universitat del Palerm han estudiat com rep la música el sistema nerviós de l'oïda i han vist que la diferència entre els concordes consonants --placente- i les dissonants --desagradables - es troba en els models d'activació neuronal.
Algunes músiques --combinacions d'alguns sonos- ens fan agradables. Per exemple, en la cultura occidental, el concorde que forma el do amb la meva nota és molt agradable, mentre que el compost per do i re no (excepte en contextos musicals concrets). L'harmonia es basa en la successió d'aquestes combinacions.
En la Universitat de Palerm han estudiat per què aquests concordes són agradables o desagradables, trobant la resposta en neurones de l'oïda interna. Les neurones que reben i transmeten les vibracions de les membranes de l'oïda interna s'activen de manera diferent segons es tracti d'un concorde consonant o dissonant. En les consonants, l'activació de les neurones segueix un patró regular que fa que aquest so ens resulti agradable. En el cas dels concordes dissonants, l'activació de les neurones és molt més confusa. Segons els experts, aquest fenomen pot ser utilitzat per a l'estudi de cultures musicals poc esteses.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
