Proposen portar les màscares de la zona mèdica al carrer
Entre les mesures per a evitar la transmissió del virus SARS-CoV-2, l'ús de la màscara s'ha discutit des del principi a Euskal Herria. A diferència de molts països asiàtics o de la República Txeca, per exemple, fins fa poc no ha estat obligatori i, mentrestant, no hi ha hagut normes clares ni proves científiques suficients d'eficàcia.
No obstant això, amb el temps, els investigadors han demostrat que el virus es transporta no sols en els degotejos que s'expulsen per la boca, sinó també en els aerosols. Els aerosols són molt més petits que les gotetes, duren més temps en l'aire i arriben més lluny. Per tant, la distància de dos metres no és suficient perquè una persona infectada no pugui contagiar a una altra, sonar-se, tossir, polir o simplement respirar amb força. Per tant, les màscares són una protecció important, com ho demostren els estudis realitzats en relació a l'ús de la màscara amb la difusió de la infecció.
No obstant això, el debat no s'ha silenciat i, fins i tot entre els qui reconeixen la seva eficàcia, alguns continuen discutint sobre el tipus de màscares o sobre la necessitat d'usar-les en determinades situacions i llocs. Segons un article publicat en el British Medical Journal, aquesta discussió des del punt de vista mèdic i la presentació de les màscares com a element sanitari frena el seu ús.
Segons els autors, els missatges que s'emeten sobre les màscares no són atractius per al públic: tipus de màscares (quirúrgiques, FFP2, etc.), protocols de col·locació i retirada… Les màscares realitzades a casa o els productors locals, ja siguin de tela o d'un altre material, no seran tan efectives com les quirúrgiques, però en molts llocs són més accessibles i fàcils d'admetre que les quirúrgiques. I ho diuen literalment: “Una mesura 100% eficaç per a evitar la transmissió però que només utilitza un 10% té un impacte menor, un 50% d'eficàcia enfront del 95%”.
Així, els autors proposen fer un esforç per generalitzar l'ús de la màscara, recorrent a les claus socioculturals locals. En alguns llocs ja tenen costum de tapar la boca, per exemple, per contaminació, i hi ha societats que accepten millor les normes de les autoritats que unes altres. Per això és important tenir en compte la situació sociocultural de cada lloc per a adaptar el missatge. L'objectiu seria el mateix: que la màscara no es consideri un element mèdic sinó un accessori habitual.
Per a aconseguir-ho, els investigadors també han esmentat una de les claus: cridar a la solidaritat i a la seguretat de la comunitat. Amb això, consideren que es generalitzaria l'ús de la màscara, la qual cosa ajudaria a pal·liar l'impacte de la pandèmia.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
