Té vida en Mart?
A pesar que ara es tracta d'un planeta mort, de camp magnètic molt petit i sense volcans, sempre s'ha considerat que Mart ha tingut una estructura similar a la de la Terra, és a dir, un nucli de ferro, un mantell de silicat i una escorça de roques. I té similituds en altres coses: el dia dura 24 hores 37 minuts, té estacions, té boires en el seu cel, conserva restes de rius i glaceres, etc. Hi ha hagut vida en Mart?
En conèixer les característiques del planeta, l'estudi dels meteorits ha donat lloc a les teories que existeixen sobre aquest tema. El més conegut és el publicat en 1996 per l'investigador David McKay en la revista ‘Science’. McKay afirma que la majoria dels meteorits es basen en xocs entre asteroides. Uns pocs, molt diferents de la resta, es coneixen com SNC, i és possible que siguin de Mart, ja que els minerals que formen part de la seva composició s'han produït en mitjans similars al de Mart. D'alguns s'ha pogut extreure gas, que s'obté en la mateixa proporció que l'estudiada per les sondes de Viking.
El meteorit ALH84001 és el més antic dels 12 procedents de Mart. Amb 4.500 milions d'anys, es pot pensar que forma part de les antigues roques de Mart. Aquest meteorit presenta esquerdes internes produïdes fa 4.000 milions d'anys, probablement a causa de les ones del xoc. La introducció d'aigua en aquestes esquerdes i l'acció microbiana van donar lloc a la formació de nòduls de carbonat càlcic, molt similars als produïts per bacteris en la Terra. A l'interior de l'estructura dels nòduls es veuen algunes que poden ser microfósiles de les nanobacterias. El meteorit ALH84001 va ser descobert en 1984.
Un altre meteorit emblemàtic, el Nakhla, va ser recollit a Egipte en 1911. En les seves esquerdes s'ha trobat una argila de fa 700 anys, que conté possibles fòssils de diversos microbis.
Finalment, al març d'aquest mateix any, el propi McKay va presentar un altre meteorit amb restes de microbis fòssils, de 165 milions d'anys d'antiguitat, que va caure a l'Índia en 1965. "No volem convèncer a ningú –va dir l'investigador– sinó que busquem que la gent sigui oberta".
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
