A partir d'avui, els geòlegs que volen investigar la història de fa 47,8 milions d'anys tindran com a referent principal els penya-segats de Gorrondatxe. El Comitè Internacional d'Estratigrafia (ICS) i la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) han determinat que és el lloc idoni per a investigar l'estadi lutético. Aquesta denominació s'indica mitjançant un clau d'or que avui es col·loca en el seu lloc corresponent en els penya-segats de Gorrondatxe.
El nomenament és especialment satisfactori per als geòlegs de la UPV Xabier Orue-Etxebarria, Estibaliz Apellaniz i Aitor Payros, que han treballat durant més de deu anys per a aconseguir-lo. Ells han explicat com ha estat el procés: “Per a obtenir la denominació d'estratotipo, el lloc ha de complir una sèrie de condicions, entre les quals es troben la disponibilitat, la seqüència de capes completa, l'absència de problemes tectònics (falles, plecs, etc.) i la presència de microfósiles en bon estat. A més, és recomanable la possibilitat de realitzar anàlisi paleomagnéticos. Perquè hem demostrat que els penya-segats de Gorrondatxe compleixen tots aquests requisits”.
A més de demostrar que compleix tots els requisits, han hagut de demostrar que és millor que la resta de candidats. Xabier Orue-Etxebarria ha destacat que “per a mi és especialment important la denominació, ja que en lloc d'esmentar a París (on estava fins ara el referent del Lutetiense), els noms de Gorrondatxe i Getxo apareixeran en els llibres de geologia”.
No obstant això, l'equip d'investigadors de la UPV/EHU ha lloat tot el litoral de Muskiz a Baiona: “Tot el litoral basc és un paradís geològic, lloc ideal per a la realització de recerques geològiques, sobretot de l'època del Cretàcic inferior i del Paleógeno (des de fa 40 milions d'anys fins fa 125 milions d'anys)”. Prova d'això és la presència d'altres dos claus d'or en la costa basca, concretament en els penya-segats d'Itzurun en Zumaia.