L'alliberament del metà, recollit tant en el permafrado com sota les capes de gel, no tindrà tanta influència com es creu ara en el canvi climàtic, tal com es proposa en un estudi publicat en la revista Science. Entre els experts, existeix una preocupació ancestral sobre l'impacte que pot tenir l'alliberament d'aquest vell metà en el canvi climàtic. Quant a l'efecte d'hivernacle, i vist durant 100 anys, el metà és 28 vegades més forta que el diòxid de carboni. Segons les previsions, a mesura que les temperatures augmentin, aquest metà enterrat s'alliberarà més fàcilment, la qual cosa reforçarà l'escalfament global iniciant una realimentación. Ara, un grup de científics ha estudiat fa uns 18.000-8.000 anys, al final de l'última glaciació i principis de l'Holocè, el metà recollit en les bombolles d'aire dels gels de l'Antàrtida. S'ha arribat a la conclusió que la major part del metà present en l'atmosfera de l'època era abocat en aquesta mateixa època mitjançant la descomposició de la matèria i la combustió del material orgànic. El vell metà acumulat fa temps era molt més escàs en l'atmosfera de llavors. Segons aquests científics, aquesta situació pot equiparar-se a l'actual.