Les pastures de Larraun pasturaven rinoceronts peluts i mamuts fa 46.000 anys

La pròpia paraula Larraun indica que la zona ha estat pasturatge des de fa temps. Fa 46.000 anys, en aquestes pastures pasturaven racons peluts i mamuts. Així ho demostren els fòssils oposats en 1996 en la cova de Mainea (Uitzi, Navarra) per part de membres del grup d'espeleologia Otxola. Un grup d'investigadors liderats per paleontòlegs de la UPV i Aranzadi han analitzat aquests fòssils. S'han mesurat fa 46.000 anys i en aquella època s'ha obtingut informació sobre el clima i les condicions ecològiques de la zona.Els resultats han estat publicats en la revista Boreas.

Els 200 fòssils oposats en el maine corresponen a cinc rinoceronts foscos i un mamut. Els fòssils d'aquestes espècies són poc habituals en la península ibèrica. “Hi ha parts de tot l'esquelet dels rinoceronts, pertanyents a individus de diferents edats, des d'un fetus o nounat fins als 25 anys. En el cas del mamut, només són cinc fòssils, pertanyents a un individu d'uns 30 anys”, explica l'investigador Manuel Rodríguez Almagro. D'altra banda, l'experta Nohemi Sala ha advertit que també han detectat “restes deixades per algun petit carnívor”, “però no coincideixen amb les petjades que deixen els hienes”.

En el Plistocè Superior (des de fa 126.000 fins fa 12.000 anys), el clima era més fred que l'actual. A Euràsia, al sud de les grans masses de gel, es va desenvolupar un bioma denominat “estepa del mamut”: rinoceronts peluts, bisons, cavalls, cérvols de neu, hiena, lleons, llops, etc. Les fluctuacions climàtiques estenien o contrarestaven aquest ecosistema i en els moments més freds del Plistocè, algunes espècies adaptades al fred arribaven més al sud, fins a endinsar-se en la península Ibèrica. S'han realitzat estudis d'isòtops estables amb fòssils de rinoceronts de Maine. Aquest estudi proporciona informació climàtica i els resultats obtinguts són similars a altres jaciments del nord d'Europa. “Els isòtops mostren el desenvolupament de l'estepa del mamut en la zona de Mainea (724 metres d'altitud): l'altitud compensaria la seva estada en el sud”, afirma el paleontòleg Asier Gómez Olivencia.