Vulcanisme a la Garrotxa, el més jove de la Península Ibèrica
Els últims estudis realitzats en aquesta zona volcànica han demostrat que el vulcanisme de La Garrotxa va ser el més jove de la Península Ibèrica. Investigadors internacionals, entre ells Eneko Iriarte Avilés, de la Universitat de Burgos, han publicat els seus resultats en dos articles, The Holocene i Scientific Reports respectivament.
Iriarte ha destacat que en els seus articles s'han presentat nous i interessants dades sobre l'evolució paleoclimàtica de La Garrotxa: “En essència, hem vist que l'activitat volcànica es va estendre fins fa 8.300 anys, i fins ara es pensava que havia acabat entorn dels 13.000 anys. Això significa que és el vulcanisme més jove de tota la península Ibèrica”.
Entre els detalls relacionats amb aquestes activitats es troben algunes bugades volcàniques que van tancar la vall del Fluvià prop d'Olot. “En l'actual plana del Pla de les Preses va sorgir un gran llac. En el seu registre sedimentari s'han analitzat diversos indicadors geològics i biològics, incloent-hi les capes de cendres i les lapillis volcàniques, que han permès aclarir l'evolució paleoclimàtica dels últims 14.000 anys”, assenyala Iriarte.
Estudien, entre altres coses, les repercussions de l'activitat volcànica sobre els ecosistemes de les plantes i dels llacs, i exposen també alguns canvis climàtics violents. Segons ells, aquesta informació pot aportar pistes sobre les conseqüències de l'escalfament global actual.
A més, s'ha investigat la influència d'aquest vulcanisme en les poblacions mesolítiques humanes de la zona. Segons els investigadors, s'ha posat de manifest la resiliència de la població caçadora-recol·lectora de la zona, que va ser capaç d'adaptar-se a la situació i de gestionar adequadament el risc.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
