Aire de Kuwait
Les conclusions extretes dels estudis realitzats en la capital de Kuwait indiquen que l'aire de la ciutat no és molt més contaminat que el de París. Però el més preocupant d'aquest aire són els components, que poden ser cancerígens.
L'aire de la capital és negre i està ple de gedares. Encara que a vegades es poden veure raigs de sol quan el vent mou els núvols, es pot dir que hi ha una nit contínua. Recordem que la causa són els 180 pous de petroli del nord en flames i els 350 del sud.
Les dades mesurades han estat sorprenents. No s'han trobat òxids de carboni i s'han trobat molt pocs òxids de nitrogen i ozó. La quantitat màxima de diòxid de sofre ha estat de 3.000 m/m 3. Cal tenir en compte que el límit establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en les condicions de treball és de 5.000 m/m 3 en 8 hores diàries i 5 dies a la setmana.
Segons els investigadors, la raó de no trobar contaminants clàssics radica en la temperatura de combustió del petroli, que no supera els 700 °C-800 °C. A més, la variabilitat dels focs de petroli ha impedit la presa de la composició del fum estàndard. Mentre alguns pous tenen un foc baix, alguns petons tenen una altura de 100 m.
El problema real radica en la influència de les partícules i les pólvores, la quantitat de les quals és de 2.000 m/m 3. A tall d'exemple, la quantitat que es mesura a París és de 40 m/m 3. Les partícules de gedar més gruixudes no causen grans danys, ja que són retingudes pels pèls del nas. Per tant, no arriben fins als pulmons i produeixen com a màxim irritació faríngia o tos. No obstant això, hi ha partícules de grandària inferior a la mitja micra que poden arribar als pulmons. A més, algunes partícules actuen com a catalitzadors dels contaminants generant SOTA 4 i SOTA 4 H 2. Aquests poden barrejar-se amb hidrocarburs no cremats, és a dir, compostos cancerígens.
Encara que hem parlat del problema que hi ha a Kuwait, també hem d'aportar dades sobre les pluges negres que hi ha a l'Iran, perquè l'origen d'aquests dos problemes és el mateix.
El mes d'abril passat es van analitzar a Ginebra les mostres d'aigua i sòl recollides a la província de Khouzistán a l'Iran. L'aigua era de pluja negra i estava plena de gedares. Tenia plom, sulfats i molta matèria orgànica. Per tant, l'aigua no era adequada per al consum humà.
L'anàlisi de la Terra va donar resultats similars. La proporció de gedar era del 10%. Aquest gedar contenia plom, cadmi i hidrocarburs aromàtics.
Segons l'OMS no s'esperen problemes de salut immediats, però si en el futur augmenta l'acumulació de metalls pesants es produiran seriosos problemes.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
