Les fractures òssies severes es resolen amb additius metàl·lics: el tub metàl·lic s'introdueix a l'interior dels ossos i se subjecta bé mitjançant un caragol fins a formar l'os.
Aquest sistema, no obstant això, presenta una sèrie de deficiències: la segona operació d'eliminació dels tubs permet als pacients sofrir sons i altres molèsties en cas de no operar-se; a més, els tubs metàl·lics són excessivament durs i poden causar danys interns en els ossos.
Un equip d'investigadors britànics, amb l'objectiu de solucionar el problema, ha posat l'esperança en polímers biodegradables i ha trobat material que pot ser útil: el cristall líquid. Les molècules dels cristalls líquids estan ordenades en la mateixa direcció i en passar per l'extrusora s'obtenen fibres dures. Els investigadors han desenvolupat un polièster biodegradable amb les propietats dels cristalls líquids: el material té la duresa necessària, una elasticitat similar a la dels ossos i una vida mitjana de sis mesos.
A priori pot ser un material substitutiu adequat dels additius metàl·lics, encara que encara queden per realitzar les proves mèdiques.