La crisi del clima i de la biodiversitat són inseparables i han d'afrontar-se junts
El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat en tot el planeta continuen empitjorant-se, i totes dues crisis s'estudien sovint com si anessin dues catàstrofes diferents i independents entre si. Això és un error, tal com explica un grup d'investigadors internacionals en un article publicat en la revista Science, en el qual sol·liciten un canvi d'enfocament perquè tots dos estan totalment units i cal enfrontar-se a ells alhora. I demanen la col·laboració interinstitucional per a transformar com més aviat millor els actuals sistemes econòmics i polítics que estan darrere d'aquesta doble crisi.
“La crisi climàtica provocada pel propi Homo sapiens és probablement el major repte al qual s'enfronta l'ésser humà en els seus 300.000 anys d'història”, assenyala el professor Hans-Otto Pörtner. Pörtner del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), encarregat d'avaluar l'estat actual del coneixement sobre els impactes de l'escalfament global. És copresident del seu equip de treball des de 2015 i afirma que “al mateix temps està sorgint una nova crisi, gairebé inadvertida, però tan perillosa com l'altra: la dramàtica pèrdua d'espècies vegetals i animals en tot el planeta. Aquestes dues catàstrofes, la crisi climàtica i la de la biodiversitat, són interdependents i complementàries entre si, per la qual cosa mai haurien de ser considerades com a objecte d'estudi separat».
En aquest treball s'han revelat els llaços entre les dues crisis i s'han proposat solucions per a fer front a les dues catàstrofes i pal·liar els terribles impactes que ja tenen en la societat, com la reducció d'emissions, la protecció dels ecosistemes, la gestió intel·ligent de l'ús del sòl.
L'investigador del Basque Centri for Climate Change (BC3) Unai Pascual és un dels autors de l'article. Segons explica, “les activitats de les companyies han modificat prop del 75% de la superfície terrestre i del 66% de les aigües marines del nostre planeta, han perdut prop del 80% de la biomassa de mamífers i del 50% de la biomassa de les plantes, i existeixen més espècies en risc d'extinció que en qualsevol altra època de la història dels corrents”. I Pascual afegeix que “l'escalfament global i la destrucció dels hàbitats naturals, a més de la pèrdua de biodiversitat, redueixen la capacitat d'emmagatzemar carboni d'organismes, sòls i sediments i agreugen la crisi climàtica”.
“Aquesta doble crisi ambiental té ja un impacte visual en la societat, en molts nivells, i ha empitjorat especialment l'equitat i la capacitat d'adaptació dels grups directius més vulnerables del món”, apunta Pascual. “La protecció contra el canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat han d'abordar-se conjuntament, i requereixen intervencions polítiques que ofereixin avantatges socials a les comunitats locals i als pobles indígenes que històricament han contribuït al refredament del planeta i a la preservació de gran part de la biodiversitat global actual”.
Hans-Otto Pörtner reclama la institucionalització d'esforços globals conjunts: “No aconseguirem nous objectius globals en matèria de biodiversitat, clima i sostenibilitat per a 2030 i 2050, tret que la cooperació interinstitucional sigui més forta. En aquest context, necessitem urgentment una visió global, si encara tenim l'esperança d'aconseguir els objectius”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
