Alerten sobre l'impacte ambiental de la substitució de l'enllumenat públic per Leds

Galarraga Aiestaran, Ana

Elhuyar Zientzia

kaleko-argiak-ledekin-ordezkatzeak-ingurumenean-du
Fotografia nord-est d'Europa. S'aprecien diferències entre les llums de Bèlgica, Holanda i Alemanya. Ed. A. Sánchez de Miguel et. al/NASA/AQUESTA

En un estudi liderat per la Universitat Exeter s'ha analitzat l'espectre de les llums nocturnes i s'ha informat que la llum blava s'està estenent de manera important, advertint de les conseqüències negatives que això comporta tant per a l'ésser humà com per a altres éssers vius. La recerca ha estat publicada en la revista Science.

Els investigadors han utilitzat imatges de les cambres de l'Estació Espacial Internacional i del satèl·lit Suomi NPP per a obtenir una foto completa de la contaminació lumínica. En elles s'analitza l'evolució de la composició de l'espectre entre 2012-2013 i 2014-2020 i s'observa que les llums de sodi d'alta pressió (color taronja) han anat disminuint, mentre que les lluminàries amb Leds blancs i emissió blava han augmentat.

L'evolució és desigual en tots els països, per exemple, entre els quals més Leds aporten es troben Itàlia i Espanya, i en l'altre extrem es troben Àustria i Alemanya.

S'ha explicat que les llums LED tenen un impacte ambiental molt més negatiu que les dels sòdics, especialment la llum blava. I això és el que més s'està estenent a Espanya. En concret, s'ha centrat en el trastorn del cicle de la melatonina (relacionat amb el somni), l'espectacularitat de les estrelles i el comportament d'insectes i ratapinyades.

En la substitució de la il·luminació, els investigadors demanen que es tinguin en compte aquestes conclusions i suggereixen que hi ha altres maneres d'obtenir els avantatges energètics i econòmics que proporcionen les llueixes LED, al mateix temps que es redueix el mal als ecosistemes. A més, assenyalen la necessitat de continuar recollint dades.

Babesleak
Eusko Jaurlaritzako Industria, Merkataritza eta Turismo Saila