La missió Juno descobreix ciclons i magnetisme massiu a Júpiter
La missió espacial Juno va partir en 2011 cap al gegantesc planeta Júpiter i el 27 d'agost de l'any passat es va endinsar per primera vegada en l'atmosfera del planeta. Amb la seva òrbita tan el·líptica, Juno ofereix noves perspectives de Júpiter en acostar-se al planeta, passant per sobre dels pols i penetrant en una capa de núvols a 5.000 quilòmetres. Els investigadors han vist una imatge "caòtica" de les tempestes en els pols de Júpiter, molt diferent a la de Saturn, tots dos planetes gasosos: Els pols de Júpiter apareixen plens de brillants estructures ovals, segons han publicat en la revista Science. Aquestes estructures ovals han estat considerades ciclons i poden aconseguir un diàmetre de 1.400 km.
Ha estudiat l'estructura tèrmica de l'atmosfera profunda de Júpiter, trobant també estructures inesperades. Els investigadors afirmen que poden ser zones riques en amoníac i que aquest amoníac pot provocar les tempestes observades.
Júpiter és un planeta gasós i un altre dels objectius de la missió és dilucidar si té un nucli sòlid, tal com l'han predicat diversos models. Aclarit això, sabrien quins materials hi havia en els primers moments de la creació del Sistema Solar, ja que Júpiter va ser el primer planeta que es va formar. De moment, l'estudi del camp gravitatori de Júpiter ha mostrat un camp magnètic molt superior a l'esperat.
La sonda també aporta dades de l'aurora i la magnetosfera de Júpiter. La magnetosfera es defineix com la zona en la qual el camp magnètic del planeta té major força que el vent solar. Els investigadors assenyalen que Juno va rebre el cop d'una ona de xoc estacionària quan va entrar en la magnetosfera el 24 de juny de 2016. A mesura que s'acosta al planeta degut a un únic xoc, els investigadors han arribat a la conclusió que la magnetosfera s'està expandint en grandària, en comparació amb diversos xocs recollits en òrbites més externes.
A més, quan ha passat per sobre dels pols, ha pogut detectar per primera vegada les grans pèrdues d'electrons que es produeixen en l'atmosfera superior, causants de les enormes aurores de Júpiter. Aquests electrons tenen una distribució molt diferent a la que ocorre en la Terra i suggereixen que Júpiter pot tenir un model d'interacció totalment diferent amb el seu entorn espacial.
Més informació sobre la missió Juno:
Juno és la nau espacial que més lluny ha arribat al Sistema Solar utilitzant únicament l'energia solar que rep.
El pol sud de Júpiter a la llum
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
