Xerrada amb l'oftalmòleg Jaime Aranberri
Des de quan utilitzeu la tècnica LASIK en la vostra clínica?
El làser que tenim en el Centre de Salut de Pilar és molt nou, adquirit a principis d'enguany. No obstant això, en la Comunitat Autònoma del País Basc es va començar a aplicar aquesta tècnica fa 7 anys, concretament a Bilbao.
Quin tipus de pacient se sotmet a una operació làser?
La primera condició a complir és tenir un refractari de defectes estabilitzat, que ocorre entorn dels 18 anys, encara que jo prefereixo esperar fins als 25 anys. La majoria dels pacients són miops de 25 a 40 anys, però cada vegada tractem més la hipermetropía i l'astigmatisme. Amb els làsers anteriors no es podien corregir bé, però amb el nou làser que tenim estem obtenint molt bons resultats.
Existeix la possibilitat de rebre aquests tractaments làser en Osakidetza?
No, en principi no. Osakidetza considera que aquest tipus d'intervencions són cirurgies estètiques pel que no les engloba dins dels seus serveis. Qui vulgui corregir els errors refractius mitjançant làser ha de dirigir-se obligatòriament a centres privats. No obstant això, el làser Excimer també s'utilitza per a curar algunes malalties de la còrnia, que en alguns casos poden ser tractades en Osakidetza. Però mai per a eliminar les diòptries.
Recentment és notícia que la comissió oficial estatunidenca FDA ha aprovat el primer làser Excimer. Però LASIK porta gairebé 10 anys en la pràctica tant allí com en molts altres llocs. No és una gran contradicció?
Sí i no. Existeixen grans interessos econòmics entorn de la FDA, segons els quals s'aprovarà l'un o l'altre làser, la qual cosa no significa que aquest làser sigui el millor o més segur del mercat. Jo sóc bastant crític amb la FDA. El control és absolutament necessari, estic d'acord, però en els últims anys la FDA s'ha convertit en una gran barrera per a la recerca i el desenvolupament tecnològic als Estats Units, almenys en el camp de l'oftalmologia, i això tampoc és bo.
Quin és el nivell de seguretat de la tècnica LASIK?
LASIK és una tècnica molt segura. Tots els passos de la intervenció estan controlats per ordinador i són extremadament mecànics; la intervenció del cirurgià és mínima. Però el que vull deixar clar és que es tracta d'una operació i, per tant, té riscos, jo no puc oferir al pacient un nivell de seguretat del 100% perquè m'hagués mentit. El risc en medicina mai és del 0%.
Són moltes les persones que acudeixen al Nord per a realitzar aquest tipus d'operacions. Sembla que allí hi ha més experiència. El Nord és un referent per al Sud?
No, els resultats que obtenim aquí són tan bons o millors que els nostres. En el sud comencem a treballar amb els làser a Bilbao en 1993, però en Sant Joan de Llum es va instal·lar el primer làser abans que en Donostia, per la qual cosa molta gent de Guipúscoa pren el nord com a referència. Però avui dia el làser que tenim és millor que el que hi ha en Sant Joan de Llum, només perquè és més nou. De fet, en aquest camp també la tecnologia s'està desenvolupant molt ràpid.
Existeix tractament làser per a la presbícia?
No, actualment no existeix una tècnica adequada que pugui corregir el presbícia. Hi ha tres tècniques, molt experimentals, que encara no tenen bons resultats. Per això nosaltres no els usem.
LASIK és un tractament car del pacient. Quant costa l'aparell làser?
Molt. Els aparells làser existents en el mercat superen els 50-60 milions d'euros i a aquest cost cal afegir el manteniment. D'altra banda, les innovacions tecnològiques estan apareixent constantment i hem de comprar-les perquè la qualitat del servei que oferim depèn gairebé exclusivament de la tecnologia. Quant millor sigui el làser, millors resultats obtindrem.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
