En els últims trenta anys l'òrbita de la Lluna ha adquirit la curiositat dels astrofísics, ja que tots els satèl·lits que s'han trobat en el Sistema Solar, a excepció de la Lluna, giren en el pla de l'equador del seu planeta. La inclinació màxima de les òrbites respecte al pla equatorial del planeta és d'un o dos graus. L'òrbita de la Lluna, no obstant això, presenta una inclinació de deu graus respecte al pla equatorial de la Terra i la raó per la qual fins ara no havia estat il·luminada.
Sembla que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys quan un planeta de la grandària de Mart va xocar amb la Terra. En aquest xoc es va estendre a l'espai un gran nombre de fragments de matèria i es van començar a orbitar al voltant de la Terra formant un anell similar al de Saturn. Després d'aquell anell va sorgir la Lluna per efecte de la gravitació.
Els investigadors estatunidencs William Ward i Robin Canup afirmen que durant la formació de la Lluna va estar durant un temps al costat del seu disc de gas i fracció. Les ones gravitatòries emeses per la recentment creada lluna van fer ressonància amb el disc. Llavors el disc començava a ondular-se i l'òrbita del satèl·lit va canviar. En les simulacions dutes a terme per tots dos científics s'ha observat que la inclinació de l'òrbita de la Lluna va ser de fins a quinze graus fins a la desaparició del disc.