Després d'una anàlisi exhaustiva de l'estructura del formigó, els investigadors del MIT, Institut de Tecnologia de Massachusetts, han conclòs que és un bon exemple de nanomaterials. Sembla ser que la seva estructura a nanoescala és la responsable d'aquesta mena de característiques.
En aquesta escala, s'ha comprovat que els diferents tipus de ciment utilitzats en la fabricació del formigó contenen nombroses partícules de silicat càlcic hidrat de 4-5 nanòmetres, unes aleatòriament col·locades i altres ataronjades ordenades com en baldes. La combinació de tots dos està directament relacionada amb la duresa i durabilitat del material.
A més, els investigadors creuen que el mateix estudi servirà per a millorar el procés de fabricació del formigó. Això es deu al fet que es generen al voltant de 5.500 milions de tones a l'any, la qual cosa suposa un important impacte ambiental. De fet, l'energia utilitzada en el procés genera entre un 5-10% de les emissions mundials de diòxid de carboni. Però a partir d'aquest estudi s'espera que s'inventi el camí per a reduir la generació de diòxid de carboni.