Èxit d'Hipparchus
El telescopi europeu Hipparchus va ser llançat a l'espai el 9 d'agost de 1989. Havia d'aconseguir una òrbita circular a 36.000 quilòmetres, però per avaria en un motor té una òrbita de 500 km/36.000 km. Aquesta fallada d'Usategi va desanimar als científics en un primer moment, però treballant constantment per a crear una xarxa de recollida de dades de satèl·lit a tot el món, realitzen un seguiment de les dades nit i dia.
Amb el pas del temps, els astrònoms estan cada vegada més satisfets del treball realitzat per Hipparchus. Cada dia envia les seves dades durant disset hores i ja ha determinat la posició de deu milions d'estrelles. L'Agència Espacial Europea ha anunciat la publicació del primer catàleg amb 6.000 estrelles. Cal tenir en compte que les dades del catàleg seran almenys 50 vegades més precisos que les observacions terrestres.
D'altra banda, l'equip de Jean Kovalevsky de l'observatori de la Costa Blava ha descobert centenars de noves estrelles dobles. A més, s'ha mesurat el nivell d'il·luminació de més de 30.000 estrelles.
A la vista de l'èxit d'Hipparchus, els científics esperen que compleixi el seu objectiu: mesurar el moviment, el paralaje i la magnitud de 114.488 estrelles seleccionades pels astrònoms. Si aconsegueix l'objectiu, l'esfera analitzada directament en l'Univers s'estendrà des dels 46 anys llum fins als 260 anys llum.
La precisió d'aquesta base de dades és fonamental, ja que després s'extrapola a major distància, però segons Catherine Turon, que opera en l'observatori de Meudon, el satèl·lit encara ha de passar dos anys i mig enviant dades per a poder integrar-los en posicions i donar distàncies. El problema és que el satèl·lit romangui tot aquest temps. En passar pel cinturó de Van Allen els panells solars s'erosionen i consumeixen més gas del que es preveu. No obstant això, després d'un any i mig de funcionament, hi ha motius per a estar esperançats.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
