És conegut que molts depredadors moren enverinats per menjar animals morts per munició de plom. Investigadors de la Universitat de Cambridge s'han centrat en els ocells i han demostrat que, tenint en compte només deu espècies, s'han perdut 55.000 en Europa per aquest motiu.
La recerca , publicada en la? revista Science of The Total Environment , ha posat de manifest la gravetat del problema en els grans ocells rapaços. De fet, viuen durant molts anys, tenen poques cries a l'any i maduren més tard que els ocells petits, com els àguiles.
Mesurant els nivells de plom dels fetges dels ocells rapaços oposats morts en 12 països europeus, s'obté una reducció del 6% per totes les espècies. A més, han elaborat un rànquing per espècies. Així, l'àguila marina rabera (Haliaeetus albicilla) és la més afectada, ja que la seva població és un 14,4% menor que si el plom no moriera enverinat. Li segueixen l'àguila real (Aquila chrysaetos) amb una pèrdua del 13,2% i el voltor lleonat (Gyps fulvus) amb un 12,1%.
Entre ells es troben l'astor comú (Accipiter gentilis) amb un 6%, el trencalòs (Gypaetus barbatus) amb un 4% i el milà real (Milvus milvus) i l'aguiló cendrós (Circus aeruginosus) amb una reducció del 3%.
Tanmateix, en algunes espècies, encara que els percentatges no siguin tan elevats, les pèrdues són molt elevades. Un exemple d'això és el bastoncillo (Buteo buteo), la reducció del qual és del 1,5%, però que com està molt estesa suposa una disminució total de 22.000 adults.
En la Unió Europea i en el Regne Unit s'està estudiant prohibir la munició de plom, però els caçadors no estan d'acord. De moment, només dos països han prohibit els perdigons de plom: Dinamarca i Holanda. L'autor principal de l'estudi assenyala que no hi ha una altra alternativa que detenir la reducció dels ocells rapaços, sinó que cal prendre decisions fermes i establir normes estrictes per protegir als predadors, impedint la deterioració del mig i l'enverinament.