Marxant amb globus
Els astres del nostre sistema planetari han estat analitzats amb freqüència mitjançant sondes automàtiques posades en superfície. Així eren les sondes de la sèrie Lluna enviades a la Lluna o els vikings enviats a Mart. Aquestes sondes són molt útils per a la presa de dades, però presenten dos problemes principals. D'una banda, no poden moure's per la zona de repòs i, per un altre, només poden descansar en regions planes.
Les grans exploracions soviètiques que s'han de realitzar en Mart en la dècada vinent utilitzaran globus per a evitar aquests dos inconvenients.
Els globus s'ompliran d'heli o hidrogen. La calor del Sol escalfarà al matí aquests gasos, s'expandiran i els vents de Mart els portaran d'un lloc a un altre. A la nit, en refredar-se l'ambient, es comprimirà el gas de l'interior del globus i el globus caurà a terra en repòs fins a l'endemà.
Els globus tindran una altura de 20 m i pesaran uns 30 kg. Els globus circularan a uns 30 m d'altura i les cambres transportades podran prendre imatges molt precises de la superfície de Mart.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
