Les pedres renals poden ser tractades en l'actualitat de dues formes. El primer i més antic és el tall del malalt. El segon més recent utilitza ones de xoc. Aquest tractament es realitza mitjançant un instrument anomenat litotriptore.
El tractament de les ones de xoc no és satisfactori, però sí més sostenible que l'operació. El triptador de litos, no obstant això, té limitacions: si la pedra és massa petita, o si és poc dura o té altres components fora del calci, no té eficàcia.
A la Massachusetts General Hospital, situada a Boston (els EUA), s'està estudiant una nova via d'eliminació de pedres renals mitjançant làser.
S'utilitzen diferents tipus de làsers en funció de l'estructura de la pedra. El làser s'emporta fins a la zona de la pedra mitjançant una fibra òptica. La fibra va en un tub flexible. L'ureteroscopio és com l'endoscopi emprat en l'estómac. S'utilitzaran tres fibres: una per a l'observació de la pedra, una altra com a font de llum i una altra per al transport del làser. Una vegada passat el tub, la uretra, la vesícula i l'esfínter ureteral, entra per l'urèter i està llest per a treballar.
Mitjançant el làser les pedres es fan molt petites i poden ser expulsades pel pacient.