La missió Gènesi no va ser un treball inútil
En 2001 una nau espacial va ser enviada a estudiar els vents del sol en la missió Gènesi. Després de 27 mesos en l'espai i després d'un treball satisfactori, és a dir, una gran quantitat de dades, a l'hora d'aterrar la nau espacial, el paracaigudes va fallar i es va reduir en el desert d'Utah.
Quan van veure el succeït, els científics van pensar que tota la informació que va recollir la nau s'havia perdut, però van començar a analitzar-la i van veure que hi havia informació, que no s'havia perdut. Això sí, han trigat molt més del que s'esperava al principi per a treure aquesta informació dels trossos de la nau espacial: en un primer any es pensava que els resultats anaven a poder publicar-se i han passat tres anys fins que van començar a publicar-se.
A pesar que han trigat molt de temps, la informació obtinguda ha estat considerada de gran utilitat, ja que han conegut, entre altres coses, la proporció d'isòtops dels elements superficials del Sol. Els astrònoms creuen que la composició de la superfície del Sol és la mateixa que la del precursor del Sistema Solar, abans de la formació de les estrelles i planetes del Sistema Solar. Segons ells, les dades obtingudes serviran per a conèixer com es va produir l'atmosfera terrestre.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
