Pel que sembla , el gen que necessita l'ésser humà per a parlar està relacionat amb l'eco-localització d'unes ratapinyades, és a dir, amb la capacitat de detectar objectes del seu entorn i emetre sons d'alta freqüència utilitzats per a la caça. El gen és FOXP2 i els experts creuen que ha estat un lloc imprescindible en l'evolució de la comunicació sonora dels mamífers.
La recerca d'aquest gen no ha cessat en l'última dècada. En 2001 ho van relacionar amb problemes de llenguatge i llenguatge. En 2002 ho van relacionar amb l'evolució de la capacitat de la parla. I en 2005 van veure que els ratolins que no tenien aquest gen eren incapaços de comunicar-se per ultrasons.
En el camí obert per aquests estudis, el gen FOXP2 ha estat seqüenciat íntegrament en 13 espècies de ratapinyades, 23 mamífers, dos ocells i un rèptil. S'han centrat en les mutacions gèniques de cadascuna d'aquestes espècies, observant que determinades mutacions del gen estan relacionades amb l'eco-localització.