La recuperació de la biodiversitat dels rius europeus s'interromp
La biodiversitat dels rius va augmentar en els anys 1990 i 2000, però la seva recuperació en la dècada de 2010 tendeix a alentir-se. Aquesta és la conclusió que s'extreu d'un treball publicat recentment en la revista Nature. En l'estudi ha participat el grup d'Ecologia Fluvial de la UPV. Els investigadors demanen que s'intensifiquin els esforços per a reactivar els processos de recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça.
S'han analitzat les dades recollides en els sistemes fluvials de 22 països europeus entre 1968 i 2020. “1.816 punts d'Europa s'han mostrejat una vegada i una altra durant molts anys, i d'aquestes dades es desprèn l'evolució de 40 anys de rius i rierols”, ha assenyalat l'investigador i professor de la UPV Aitor Larrañaga.
L'estudi conclou que “en general, la biodiversitat dels rius i rierols ha millorat fins a la dècada de 2000, amb un nombre creixent d'espècies i una millora d'abundàncies. I això és un bon senyal. Però a partir d'aquí l'augment de la biodiversitat s'ha estancat, ja no veiem els increments que es produïen abans”, explica Larrañaga. “La millora observada en les dècades de 1990 i 2000 evidència l'eficàcia de les mesures de millora de la qualitat de l'aigua i de la recuperació, però l'alentiment d'aquesta tendència de millora en la dècada de 2010 suggereix que l'eficàcia de les mesures aplicades ha disminuït en l'actualitat”.
L'investigador assenyala que cal prescindir dels indicis d'autocomplaença: “En certa manera, és evident que les zones molt contaminades han millorat, i a mesura que es redueix el nombre de rierols molt contaminats és més difícil millorar notablement l'estat ecològic, ja que fins i tot les solucions més senzilles en zones molt contaminades produeixen enormes millores. No obstant això, encara existeixen forats negres en el mapa de la qualitat de l'aigua a Europa. Hi ha llocs bastant contaminats, no tot està fet”.
Els investigadors subratllen l'existència de noves i persistents pressions que afecten els ecosistemes d'aigua dolça, com els nous contaminants, el canvi climàtic i les espècies invasores, i exigeixen intensificar els esforços per a continuar recuperant la biodiversitat d'aquests ecosistemes. “Contínuament s'estan produint nous contaminants. És molt difícil deduir la causalitat, és a dir, per què es pot produir aquest estancament de l'última dècada. No obstant això, pot deure's a l'aparició de nous contaminants. L'impacte de cadascun d'aquests nous contaminants ha de ser analitzat acuradament, i en els últims anys estan apareixent importants treballs. No obstant això, es converteix en un tema d'especial rellevància des del punt de vista de l'estat dels ecosistemes, ja que els nous contaminants apareixen a un ritme molt ràpid i les interaccions entre ells poden ser molt complexes. Demanem més recerca i prudència”.
Larrañaga concedeix gran importància a la labor de seguiment que es realitza en els rius de la CAPV, “gràcies a la ingent labor de mostreig que es realitza en la CAPV, s'obté una informació de gran interès, tal com existeix en pocs llocs a nivell mundial. Amb la informació que proporcionen les dades recollides durant dècades podem dir amb gran garantia què està passant i prendre així decisions per a gestionar les nostres aigües”.
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
