I amb les escombraries quines?
Un dels problemes ambientals més greus de l'actualitat és el dels residus. Les escombraries que es generen en els nostres processos productius i consums superen la capacitat de renovació de l'ecosistema. De fet, la generació d'escombraries és una tasca natural que en segles anteriors s'ha integrat en el zinc de la matèria, és a dir, la naturalesa ha reciclat mantenint un equilibri ecològic.
Què ha ocorregut per a superar la capacitat de renovació? En primer lloc, la població ha crescut enormement, concentrant-se la major part a les ciutats. L'altra resposta a aquesta pregunta pot estar en l'augment del consum i en l'escassa conscienciació de la població sobre el medi ambient, ja que es prefereix més quantitat que qualitat de vida. Finalment, l'augment de la producció i la modificació dels tipus de productes (els actuals duren menys, estan basats en processos químics complexos, tenen menys biodegradabilitat, tenen envasos que no es retornen, etc.) tenen molt a veure amb el problema de les escombraries. Per tant, el problema de les escombraries que hem generat és conseqüència de la societat en la qual vivim, és a dir, té a veure amb la mena de producció i amb la manera de vida. Per això, la resposta al problema no es basa únicament en la tècnica, seria un reduccionisme, els models de desenvolupament i consum també han de veure.
A pesar que el problema està en el model social i en la política, cal trobar solucions intermèdies per a resoldre'l. Les escombraries que es genera anualment en Bizkaia és suficient per a omplir Sant Mamés 6 vegades, mentre que la de Guipúscoa ompliria Anoeta 2 vegades. I tot això només en el cas de les escombraries domèstiques, que només suposen el 7% d'aquestes.
El problema de les escombraries no és irreparable, cal buscar noves vies i dur a terme diferents experiències. Les solucions no han de basar-se a fer front al creat, ja que la política ambiental no ha d'aplicar-se al final de tub. Al nostre país no s'ha buscat tractament fins ara, només s'ha realitzat l'acumulació. Però l'època de l'acumulació és la del passat, ja que l'escassetat de terres al País Basc, l'especulació i els problemes ambientals (lisivización, contaminació...) han tancat aquest camí.
La societat està discutint en aquests moments la necessitat de cremar o recuperar les escombraries. La solució que des de les administracions s'està impulsant és la demolició. La justificació d'aquest macroprojecte es basa en una contaminació incontrolable de la nostra economia. Aquesta és la filosofia de Zabalgarbi i Zergarbi. L'extensió de la contaminació que genera les escombraries a altres zones (dispersió del residu tòxic generat al cel o a l'atmosfera, als rius, etc.) mai és una solució al problema sinó una transició. Deixant a un costat els problemes de salut i bioacumulació, podem posar moltes objeccions a les dades aportades dels impulsors del projecte.
Algunes dades que s'extreuen a l'hora de realitzar una supervisió àgil. Des del punt de vista energètic són molt més eficients que els dissipadors de metà (20% d'eficiència) de la planta d'extracció de l'abocador d'Artigas en Bizkaia. Reciclar el paper tan necessari per a l'extracció és cinc vegades més eficient energèticament que fumar, segons la Universitat de Queen. Si ho comparem amb l'experiència de tractament d'escombraries de la Mancomunitat de Sasieta de Guipúscoa, el manteniment de Sasieta, on la major part de les escombraries s'acumula i es recicla una mica, és el doble de car. Però el problema principal pot ser ètic perquè no va a l'arrel. Tenint en compte l'escassetat de recursos en el planeta, cal recordar la crema de recursos a través de l'extracció. En resum, el projecte de demolició és un projecte immobilista, ja que no compleix amb el que s'ha dit a Rio de Janeiro (canvi d'hàbits, disminució de la contaminació) i no és rendible econòmicament.
Fumar no permet una política ambiental sostenible, ni des del punt de vista de les escombraries, ni des de la societat.
Una altra opció pot ser la gestió racional. Però per a això és necessari canviar la consciència de ciutadania i materialitzar el canvi de paradigma que comporta. La millor manera no és fer una bona gestió, sinó no generar escombraries. Per tant, el principi general no ha de ser gestionar el creat, sinó no generar escombraries. Per tant, cal treballar en la creació de menys. Això es diu ecologització de les escombraries i consisteix a crear un medi ambient menys escombraries i de millor qualitat, impulsar productes retornables i castigar als causants de la contaminació. Produir menys ha de ser el primer objectiu de qualsevol gestió de residus. A continuació la reutilització (múltiple), la devolució, la recuperació i finalment el reciclatge mitjançant la recollida selectiva.
La idea que les escombraries són valuoses està acceptada des de fa temps, però no s'ha complert. Les raons són molt expressives: no és un negoci privat, en la nostra societat la naturalesa no té preu, està en mans febles, el seu rendiment és social i no individual. Per a canviar aquesta evolució es necessiten decisions polítiques. Ho han fet en Estella-Lizarra i es recicla el 70%, dóna-li i difon...
Zu idazle
Zientzia aldizkaria
