Un grup d'investigadors de CIC nanoGUNE i Neaspec GmbH (Alemanya) han desenvolupat un espectròmetre d'infrarojos amb una resolució d'aquesta mena de sistemes d'espectroscòpia infraroja: nano-FTIR. En el futur, aquesta tècnica podria utilitzar-se per a estudiar la composició química local i l'estructura de composites polimèrics, dispositius semiconductors, minerals o teixits biològics. El treball ha estat publicat en la revista Nature Materials.
L'absorció de la llum infraroja és característica de la composició química i de l'estructura dels materials. Per això, en l'espectre infraroig es pot veure com l'empremta "dactilar" d'un material. Així, l'espectroscòpia infraroja s'ha convertit en una eina important per a la caracterització i identificació de materials. No obstant això, és impossible obtenir un mapa d'espectroscopía d'infraroig amb instruments òptics convencionals en una sola nanopartícules o molècules o en dispositius semiconductors moderns, és a dir, a escala nanométrica.
L'espectròmetre desenvolupat per investigadors de CIC nanoGUNE i Neaspec utilitza una punta metàl·lica apuntada per a escanejar la superfície de la mostra. Per a això, la punta rep llum infraroja d'una font d'energia calorífica. La punta transforma la llum que arriba en l'extrem en un punt infraroig de l'escala nanométrica (és a dir, nanofoca). Analitzant la llum infraroja dispersada amb un espectròmetre especialment dissenyat per a això, els investigadors han pogut gravar l'espectre infraroig de les mostres de volum ultra sota una resolució de més de 100 nm.