Investigadors de la UPV-EHU han demostrat que els astrel desenvolupament del Parkinson

El parkinson és una malaltia relacionada amb el mal a les neurones cerebrals: en les neurones dopaminérgicas es va acumulant una proteïna anomenada alfa-sinucleina, amb el que les neurones van degenerant i morint. Així, no poden produir dopamina, que exerceix un paper fonamental en el moviment i en la funció cognitiva. Però les neurones no són les úniques cèl·lules del cervell implicades en el parkinson. Els neurocientífics de la UPV-EHU han suggerit que algunes cèl·lules de glia cerebral són també crítiques. De fet, han demostrat que els astròcits disfuncionals augmenten el procés neurodegeneratiu habitual del parkinson i contribueixen a l'extensió de la malaltia de Parkinson.

Els astròcits són molt abundants en el cervell i aporten nutrients i energia a les neurones. També serveixen de suport a les neurones. Per tant, són imprescindibles per al bon funcionament del cervell. Fins ara, no obstant això, les recerques per a comprendre el Parkinson han estat orientades a investigar la mort de les neurones. Veient que els astròcits també poden tenir molt a dir, els investigadors del departament de Neurociències de la UPV estan investigant.

“Hem treballat amb cèl·lules de rata, tant amb neurones com amb astròcits, i hem pogut determinar que els astròcits disfuncionals són capaços de contribuir a la transmissió de la proteïna alfa-sinucleina tòxica i de fomentar la mort de les neurones”, explica la investigadora Paula Ramos González.

D'altra banda, s'han creat astròcits a partir de cèl·lules superficials de pacients amb Parkinson i s'ha observat que els astròcits amb mutacions provoquen gran quantitat de proteïnes oxidades enfront d'astròcits sans, potencialment tòxics per a les cèl·lules. Els astròcits amb mutacions han estat criats al costat de les neurones i s'ha demostrat que quan les neurones creixen amb astrozitos mutats, el risc de mort de les neurones augmenta considerablement.

Encara és necessari aprofundir i realitzar nous experiments, però els investigadors han proposat un possible objectiu terapèutic. Més informació en la web de la UPV.